dissabte, 6 de febrer de 2010

Epistolaño, Part II: Conselleria

-Honorable senyor Tresserras, encara que ja sé que no vols que et tracte de vosté:

Era la primera vegada que entrevistava un membre del Govern. Per a l'ocasió les millors gales. Les sabates netes i llustrades. Planxada la camisa i el pantaló, i això que jo mai planxe. Vaig aprofitar l'ocasió per estrenar una bossa portadocuments de pell marró que em van regalar i que jo en cap cas hauria comprat. Atenció a llevar-li els plàstics i les etiquetes pròpies d'una peça d'estrena. Pentinat de perruqueria, amb un toc juvenil, igual que la barba. Mudat però informal. I no és que jo tinga el costum de fer aquestes coses, simplement vaig pensar en el que em diria mon pare.

Arriba el moment de la veritat i després de les salutacions enfilem cap a al despatx on farem l'entrevista. Ens acompanya la cap de premsa. Davant nosaltres un llarg corredor brillant i llustrat, un corredor institucional de Conselleria, un pas marcial de corbata i pin de membre del Govern. Hi ha, però, alguna cosa que grinyola. Mire al terra. Tresserras i la seua secretària fan com que no escolten res. Un molest soroll: les meues sabates de sola de goma, al caminar sobre el terra encerat, fan un característic soroll de classe mitja. Hi ha coses difícils de d'amagar.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...