dissabte, 6 de febrer de 2010

Epistolaño, Capítol V: La Mort de l'Heroi

-Estimat Virrei Morcillo:

"Amb la distància recorde aquella ruptura com si es tractara de la seqüència d'una pel·lícula
dolenta". Baralle si aquest seria un bon començament per a un llibre. Pense molt seriosament que la primera frase d'un llibre sempre és la més important. Moltes vegades, quan no sé quin llibre comprar a la tenda em passe una bona estona obrint títols a l'atzar. Llegisc només primera frase, la més complicada, la que ha d'enganxar al lector. Si m'atrau després mire la resta. La primera frase és quasi tant important com el títol, decidirà si un lector entra o no amb bon peu a l'obra.

"Amb la distancia recorde aquella ruptura com si es tractara de la seqüència d'una pel·lícula dolenta". És millor dir ruptura, millor que trencament. M'agraden més les paraules femenines: distància, seqüència, pel·lícula, dolenta.

Fixat: "Amb el temps recorde aquell trencament com si es tractara del fragment d'un film dolent".

No és igual, a què no? La primera és millor. A més, hi ha una dièresis, una ele geminada. És una frase plena de sentit que intenta ser concentrada i atraient. Després ja vindrà la resta.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...