dimarts, 12 de gener de 2010

La Porta de l'Infern

-Va dir algú: "S'ha de tenir la ment oberta i la pastilla ja farà la resta". A València mai ningú vol anar a dormir quan toca. Recorde que la cuina era d'un blanc neó angoixant. O potser no. Crec que no, definitivament no; em confonc de cuina, de festa. Jo volia parlar d'aquella altra festa, la que vam fer al pis del carrer Russafa. Aquella nit hi havia un gos, un cadell poruc incapaç de comprendre que feia allà tanta gent junta cridant prop de l'alba. Hi havia també, com quasi sempre en aquella època, speed, molt d'speed que jo no vaig voler tastar. Amb els primers suors vam sortir al balcó (si a València no existiren els balcons la gent se suïcidaria), i allà, dempeus a la fresca, sentia espargir-se mecànicament aquell techno oliós que punxava el Walter, l'amo de la casa. El virrei Morcillo va dir: "Sempre he volgut ser portada d'una revista". Va ser poc després que la vaig vore, allà, car sempre havia estat i jo no ho sabia: "La porta de l'infern es troba a Russafa", vaig dir.

Tinc a dins una novel·la. És per això que darrerament, cada cop que torne a València revise certs llocs. El passat 2 de gener escrivia açò al meu quadern al voltant de les 16 hores: "Entre els carrers de Russafa i Consolat de Mar, a la plaça del doctor Landete número 5, es troba la Porta de l'Infern. Mentre la mirava tot recordant els vells temps, un dimoni en forma de dona major que es dia Amparo m'ha preguntat en correcte valencià si estava buscant un pis per llogar. "Eixos són molts cars", m'ha dit sense jo saber ben bé a què es referia". No aconseguisc recordar com vaig arribar a saber el seu nom.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...