dissabte, 30 de gener de 2010

La Casa dels Àngels

-Tots els insectes del Raval venen a provar el pol·len de les seues plantes: roses i geranis, alfàbrega, menta i jolivert, àloe-vera per a les cremades i una pasqüera quan arriba el Nadal. Hi ha aquell finestral enorme per on entra tota la llum dels migdies. Per primer cop en molt de temps la roba em va començar a fer bona olor. Havien estat anys d'humitat, de celoberts sense sol, països de penombra amb dies de persianes abaixades. Ara ja no. Mai havia dormit a una casa amb tant de sol.

Tanta és l'energia que encara hui el matalaf necessita una presa de terra, pobre matalaf... Hi ha també la joia dels arrossos, la del celler ple de vi, la del formatge al frigorífic i la taula parada. El timbre sona tots els dies: la veïna que saluda, els amics que venen a prendre café, algunes festes d'abundància, sense justificació. Mai havia dormit a una casa amb tanta alegria.

El fresc de l'estiu, l'escalfor de les nits d'hivern, els lledoners del carrer tan carregats de sàvia i primaveres. La gent beu cervesa davall del nostre balcó, mengen guacamole, formatge de cabra, i mentrestant riuen. A les nits se sopa a la terrassa, pa i tomaca, cava i mistela. La llum la posen llànties orientals, i amb el fum de les espelmes dibuixem els mapes dels nostres pròxims viatges. Mai havia dormit a una casa amb tanta esperança.

Quatre bous al sostre, l'art dels murs fet a peces, una serp de fusta que s'amaga entre les fulles de l'arbre de la ciència, un mocador ple d'arracades i altres joies, les corrents d'aire porten música i perfums: te, espígol, timó i flaire de taronges acabades d'esprémer. Els llençols que embolcallen cosos embolcallats. Mai els despertars van ser tan dolços.

A l'alba s'escolten els cants de les gavines que dormen pels terrats del Raval.


3 comentaris:

Silvia ha dit...

De tot el que has dit, ets el culpable a mitges, el piset no seria el mateix sense tu, ni jo.
Quines ganes de tornar a sopar al balconet, a les llums de les espelmes i amb la copeta de cava. Quines ganes que arribe l'estiu al Raval...

Carmela ha dit...

Molt bonic Manuelito!
jo també vui que arribi l'estiu al Raval...

holler3 ha dit...

La veritat és que Silvia té una traça molt gran per a fer d'un espai (i mira que és petit) un lloc amb vida, acollidor. Jo, cada cop que he anat m'he sentit com a casa... Cafès, paella, arrós al forn, el teu aniversari, cervesa, vi, una migdia, alguna ressaca...

Què bé tindre-vos com a quasi-veïns!! :)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...