-Tots els insectes del Raval venen a provar el pol·len de les seues plantes: roses i geranis, alfàbrega, menta i jolivert, àloe-vera per a les cremades i una pasqüera quan arriba el Nadal. Hi ha aquell finestral enorme per on entra tota la llum dels migdies. Per primer cop en molt de temps la roba em va començar a fer bona olor. Havien estat anys d'humitat, de celoberts sense sol, països de penombra amb dies de persianes abaixades. Ara ja no. Mai havia dormit a una casa amb tant de sol.

El fresc de l'estiu, l'escalfor de les nits d'hivern, els lledoners del carrer tan carregats de sàvia i primaveres. La gent beu cervesa davall del nostre balcó, mengen guacamole, formatge de cabra, i mentrestant riuen. A les nits se sopa a la terrassa, pa i tomaca, cava i mistela. La llum la posen llànties orientals, i amb el fum de les espelmes dibuixem els mapes dels nostres pròxims viatges. Mai havia dormit a una casa amb tanta esperança.
Quatre bous al sostre, l'art dels murs fet a peces, una serp de fusta que s'amaga entre les fulles de l'arbre de la ciència, un mocador ple d'arracades i altres joies, les corrents d'aire porten música i perfums: te, espígol, timó i flaire de taronges acabades d'esprémer. Els llençols que embolcallen cosos embolcallats. Mai els despertars van ser tan dolços.
A l'alba s'escolten els cants de les gavines que dormen pels terrats del Raval.