dijous, 31 de desembre de 2009

La Fi d'una Dècada

-Va de mort i de morts aquest mes, aquest final de dècada que sembla capficat en netejar el panorama d'alguns dels símbols claus de l'imaginari del segle XX. Ens acaba de deixar Iván Zulueta, un dels pocs directors de culte que han florit al panorama cinematogràfic espanyol. Maleït entre els maleïts, entre la seua filmografia només figuren dos llargs, un d'ells elevat a la categoria d'icona per propis i estranys de la cinefília en general. Parle d'Arrebato (de visionat obligatori, no cal dir-ho), un pertorbador treball fílmic amb tocs autobiogràfics que a traves d'un meta-exercici discursiu ens explica la història d'un director que acaba devorat per la pròpia arts cinema. Una cinta que, com li ocorre al protagonista de la història, va acabar consumint al seu autor. Només terminar de rodar-la el 1979, Zulueta va abandonar Madrid i el cinema per desintoxicar-se de l'heroïna. Mai més va tornar a a rodar un llarg, com si el seu geni haguera quedat atrapat dins d'aquella pel·lícula.

Un fragment d'història del segle passat que no coneixerà la nova dècada. I sí, ja sé que és cert, que matemàticament la dècada no comença hui sinó l'any que ve. Però tenint en compte que el canvi de mil·leni el vam fer al 2000 és lícit enguany celebrar el canvi de dècada ... Ja han passat deu anys des del 2000... pensar-ho és terrible.

Feliç Any!


2 comentaris:

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

hola M , l acabo de veure aconseguida via P2P i es totalment críptica...

típica peli de culte...

no se perque al llarg de la peli m ha vingut al cap el videodromo del cronenberg...pero aixo es una impressio totalment personal...

salut!

#M# ha dit...

És cert, és molt críptica, tota la cinta ho és. Això contribueix a les múltiples interpretacions que li pot arribar a donar a gent. La veritable qüestió, deixant de banda l'encriptació o no, es si a tu et transmet alguna cosa.

Salut!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...