dimecres, 23 de desembre de 2009

L'Estrany Cas de la Pèl-roja Suïcida (II)

-El final d’una vesprada tranquil·la de juny (potser era setembre però ara no ho recorde). La basta extensió salada de la Malva-rosa es deixa acaronar per una mar ensopida i mandrosa. No aconseguisc recordar el llibre que m’acompanyava, seria oportú indicar que era Hotel París d’Estellés, però crec que no, que aquella era una altra vesprada, una altra companyia. Tampoc puc precisar l’any, Paola ho sabrà dir, té més traça que jo per aquestes coses de la memòria.

La pèl-roja decideix instal·lar-se al meu costat. Intuïsc ara amb la distància el seu biquini: verd o groc, verd o groc àcid, alguna cosa viva. L’airet de llevant meneja suaument el pareo mentre aquest es precipita vers l’arena humida. A força de recordar-ho, després de reviure una i altra vegada el moment, estic perdent la coreografia; una boira difusa envolta el moment en el que la pèl-roja es despulla fins quedar-se només amb la part inferior del biquini. Ja no sé el que va ser real o el que m’invente a causa de la nostàlgia, de la promptitud de la pèrdua. Ni tan sols recorde cap dels seus tatuatges.

Altres imatges són més clares i romanen inalterables, material sensible: el seu cos menut, pigat, la seva actitud de xiqueta consentida, una fotografia mental, un tros de pel·lícula exposat al reflex tornassolat: el pírcing del seu mugró fulgurat per l’últim raig de sol d’una pacífica vesprada de juny (o va ser setembre?).


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...