dissabte, 7 de novembre de 2009

Trencant promeses estúpides o perquè els borratxos són més lleugers

-Hi ha moviment de policia al carrer d’En Robador, les putes han marxat a qualsevol altra banda. Arribem al Filmax al voltant de la una. Com sempre, abans de demanar res, ens serveixen els cubates. Tax i Golu, els cambrers, ja saben quin és el combinat de cadascú: per Carmela i Fabio Ballantimes cola, Paola i jo Tio Santi o el que és el mateix, vodka amb Red Bull. Quan em serveixen el segon recorde de sobte que aquesta nit m'havia fet a mi mateix la promesa de deixar la beguda. Sona Britney Spears:
My loneliness is killing me
I must confess, I still believe
When I'm not with you I lose my mind
Give me a sign

Hit me baby one more time
.

2.15 h. Deixem el Tax menys carregats que altres vegades. La gent vol anar d'hora al Sidecar. Pense, dic en veu alta: Sou uns talibans del clàssic. El trajecte En Robador Plaça Reial és ja força conegut.


1-Paola posant com una prostituta al cantó idoni: La Cruïlla: Sant Pau amb Sant Ramon (2.22 h.). 2-Carmela i Fabio simulen un bes a la porta del Wok to Walk del carrer Sant Pau (2.24 h.). 3-Un incívic desconegut pixant al cantó de Sant Pau amb Santa Margarida. (2.25 h.). 4-Carmela posant com una prostituta al Cantó de Sant Pau amb la Rambla (2.29 h.). 5-Fabio borratxo es grata els ous mentre mira la programació del Liceu (2.30 h.). 6-La baixada de la Rambla (2.33 h.).

2.37. Després de pagar els nou euros de rigor entrem a Sidecar. Encara no hi ha molta gent, el garito tot just comença a omplir-se. L'afluència de mascles em causa malastrugança, crec que hui açò podria transformar-se en un camp de naps. Em faig un altre Tio Santi mentre sonen The Strokes. L'estat de la borratxera encara és moderat. Deixe que vagen passant les cançons mentre em van passant per les mans els cubates. A les tres i quart en punt sona la primera cançó de Los Planetas, Nuevas sensaciones:
Si que ha conseguido
algo que no puedo nombrar.

Porque en este día

va a ser un día especial.
Le dice a sus amigas :

"prefiero estar muerta que aburrirme así
voy a probar algo nuevo"
.

1- La porta del lavabo de dones de baix (2.40 h.). 2-Carmela demanant el cinquè Ballantimes cola de la nit (2.43 h.). 3-Tot esperant que arriben els palomos (2.44). 4-Carmela pixant al lavabo de dalt (4.31 h.). 5-Paola pintant-se els llavis sense haver-se ausat encara les bragues (4.32 h.). 6-Carmela, amb un cubata, es tira les mans al cap pensant en el que ha fet (4.33 h.)

4.37- Carmela, li dic, eres més puta que les gallines. Cap a les quatre i vint Fabio i Carmela s'han besat i ara m'ho explica tot afirmant que es vol enrotllar amb un altre tio amb barba d'una setmana i camisa de quadres que també es vol enrotllar Paola. Fabio, mentrestant, patrulla compulsivament la pista de ball qual palomo en busca de la seua presa. Com que tinc les butxaques buides isc un moment al caixer per traure diners per a més cubates. A les quatre i cinquanta-quatre sona la segona cançó de Los Planetas, De v
iaje. Cantem:
De viaje por el sol
en una nueva dimensión
que podría ser mejor
que estar siempre juntos tu y yo.

5.15 h. Entre les cinc i les cinc i quart una rossa prima i bastant atractiva circula per la pista oscil·lant, molt borratxa. És una presa fàcil i els palomos ho saben. Tothom tracta de donar-li conversa però ella no pot quasi ni parlar. Pot ser és l'última oportunitat decent de la nit. Finalment guanya la cacera un vailet de vint anys i escaig que ha sigut el més ràpid. Ha creuat només dues paraules amb ella i seguidament se li ha tirat a la boca grollerament. Ella s'ha deixat fer mig complaguda mig absent. A les cinc i vint-i-dos sona el Cammon People de Pulp. Cantem:
I want to live like common people
I want to do whatever common people do

I want to sleep with common people

I want to sleep with common people like you
.

5.40 h. Crec que ja és hora de dir-ho: Hui no serà una gran nit. Tret de quatre morrejades adolescents ningú té res en clar a hores d'ara. Falten vint minuts per tancar i tothom juga al joc de les cadires. Qui no trobe parella dormirà sol aquesta nit. Tots som ara atractius. No importa res. Qualsevol despulla serà bona per tal de no donar la nit per fracassada. Crec que el noi de la camisa a quadres al final marxarà amb una tia molt coenta d'ulleres de pasta. Fabio tampoc ha pescat res. Carmela es declara agreujada. Definitivament, ja és oficial: hem fracassat. Són les sis i sona l'última cançó, I wanna be adored dels Stone Roses. Llums i tothom fora.

1-Fabio patrulla la pista en busca de xiquetes borratxes (4.46h.). 2-El tio que està intentant lligar-se Paola em besa, igual és maricó (5.02 h.). 3-Jo mateix pixant al vàter de dalt (5.21 h). 4-Paola amb la seua última oportunitat (6.01 h.). 5-Carmela agreujada perquè anirà a dormir sola (6.10 h.). 6 i 7-Últimes imatges a la porta del Sidecar (6.17 h.).

6.22 h. Mentre pugem la Rambla cansats i borratxos m'ature a comprar el diari.

7 comentaris:

EL.GAT.TELEPATA ha dit...

"L'afluència de mascles em causa malestrugança,"


jo , tot i que estava a una altre part de Cat. , vaig estar pensant i repetint la nit de dissabte el mateix...

És que pertot arreu a de ser igual o que ??

i el que em fa mes rabia es que elles ho saben ( coneixen la proporcio ) i es poden comportar com a deeses..

Paola ha dit...

Tete, t'he de dir que no em sembla una crònica massa fidel a la realitat.
El tio amb el que jo intentava lligar no et va besar, va ser el de la camisa a cuadres, que d'altra banda, jo no me'l volia enrotllar perquè és el company de pis de Rocco Sifreddi... A la fi, el post del fracàs estrepitós de la nit, i tu burlant-se de tots tres. El reportatge fotogràfic, genial: les vull tenir aquestes fotos!

Respecte a "l'afluència de mascles"... nosaltres no tenim la culpa de que us reconcentreu construint el "camp de nabs": la meitat no valen res, i l'altra meitat es pensa que és mereixedora d'algo més... així que, en definitiva, ès inútil... no estem fets per trobar-nos.

Carmela ha dit...

Que quedi clar que la foto del lavabo pixant es un robat, em vas obrir la porta capullo!

#M# ha dit...

Gat: tens raó, les dones, malgrat els avanços en igualtat, continuen sent l'element passiu de de l'art de tirar els trastos.

Paola: Pot ser és cert, hi ha coses que no són del tot ajustades. Cap veritat ho és al 100%, és un llarg debat del periodisme i de la literatura. És difícil precisar-ho tot si has begut i tractes de recordar-ho al dia següent. A més, el xicotets detalls que nomenes són culpa vostra, que portaveu un embolic de 'palomos' que pa què! Era impossible podia aclarir-se al final amb qui s'havia enrotllat cadascuna. Poca-vergonyes que sou!

Carmela: Aquesta és la teua veritat. Al lavabos hi ha forrellat. Tu et vas deixar fer la foto, tot i que no ho recordes bé. Cada foto que feia anava l'acompanyava d'un 'demà ho penge al meu blog', i tu et vas deixar. Eixa és la veritat, vull dir, la meua veritat.

Paola ha dit...

Ai, fill, des de que fas un máster de l'univers en ètica periodística, no hi ha qui es fique amb tu!!!
Res, ja no faig cap comentari més. A banda, d'esclarir, que Carmen i jo no som per a res dones passives en l'art de tirar els trastos... tu ens has vist???

#M# ha dit...

En això tens tota la raó, sou l'excepció, i no sé si confirmeu la regla, perquè és cert que sou figues d'un altre paner...

Anònim ha dit...

zelo intiresno, hvala

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...