dimecres, 4 de novembre de 2009

López Vázquez perdut camí del Cel (o de l'Infern)

-Al principi hi havia la llum, fragments de realitat reflectits als murs d'esglésies, aquells temples que es van ensorrar per efecte del vent dels dies. Sobre els mites podem assegurar que es creen per repetició, predicats de poder.

Rocorde—no sóc l'únic—la cara de López Vázquez recomposta una i mil vegades a través de les línies elèctriques del televisor, brillantor projectada (ara li dirien píxels, car tot és ja diferent i quasi igual d'incompressible).

López Vázquez creia en la immortalitat de l'anima, ho va dir més d'una vegada. Ell podia. I Ayala? I Lévi-Strauss?

1 comentari:

Anònim ha dit...

preberite celoten blog, kar dober

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...