divendres, 27 de novembre de 2009

Desodorant, Cotó i Suor

-Prop de les set de la vesprada em trobava a la llibreria La Central del Raval comprant un assaig titulat Si em necessites xiula. ¿Qui era Montserrat Roig? d'Isabel-Clara Simó. Vull escriure un article sobre l'escriptora per al número de gener de la revista i necessite documentació. És un pas previ al meu projecte—que desenvoluparé un dia d'aquests—on intentaré demostrar que Mercè Rodoreda, Montserrat Roig i Isabel-Clara Simó en realitat són la mateixa persona que va canviant de nom i d'aparença per no despertar sospites. Deu d'estar relacionat amb la vida eterna o el vampirisme, o alguna cosa semblant... Si file molt prim pot-ser ho puc arribar a estendre fins a Caterina Albert.

Quan em cobraven he sentit un perfum estrany provinent de la dependenta. Una flaire d'herba-sana barrejada amb encens. Per un moment he pensat que estava a l'antiga església, la Capella de la Misericòrdia que ara, reformada, dóna cabuda a la llibreria. En parar atenció he descobert que no, que flipava. Primer de tot, la caixera mastegava un xiclet, d'ací l'herba-sana, i segon, la barreja de desodorant barat, samarreta de cotó i suor de huit hores de treball dóna com a resultat una sentor molt pareguda a l'encens. Alguna cosa mística hi havia, potser...

La Villarroel, 22 h. A Amparo Fernández se li ha escapat un petit gall mentre cantava la cançó final de l'obra Boulevard de Carol López. L'obra m'ha fet riure un ratet, sense més.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...