diumenge, 4 d’octubre de 2009

Lluna Plena a l’Olivar

-Trenc d’alba a l’olivar. Lluna plena: blanc sobre blau. I la rosada sobre el marró clar de la terra treballada. Estem a la carretera que uneix Mengíbar amb Jaén, direcció aeroport García Lorca, Granada. Els puticlubs de vora l’autovia descansen amb les portes tancades al sol del nou dia. A dins s’hi respira una pau de roba interior estesa, un perfum dolç i barat. Al poal de les deixalles hi haurà més d’una botella buida de whisky. Hi ha una gens menyspreable quantitat de prostitutes per capita en aquestes comarques.

Durant tota la nit he sentit els cotxes que anaven i venien, amb la música dels dissabtes sonant a tot volum. També algun gos lladrava en la llunyania. Hi havia també el soroll d’aquella factoria de les afores del poble que constantment fumeja sentors de pinyol d’oliva, vapors d’oli. Un brunzit de màquina quasi imperceptible: metàl·lic, hipnòtic.

Volia parlar dels somnis que he tingut aquest dos dies. Ara, però, quasi no ho recorde. Un era un malson (m’abandonaves), els altres eren viatges.

Tast de somni encara als ulls, i la lluna plena damunt l’olivar. Blanquinosa brillantor de llet de pit sobre el blau encara pur del cel. La terra com una galta d’infant de tres mesos: El meu nebot que ens mira sense entendre. Hi veu l’infinit a través de nosaltres.


1 comentari:

Silvia ha dit...

Ja està bé que només recordem les coses bones, les que ens fan feliços i no les roïnes, sobretot quan son somnis i no tenen sentit.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...