dijous, 8 d’octubre de 2009

La Tisora de Rus

-Arran del cas Palau de la Música—el de València vull dir, no el de Barcelona del senyor Millet—, comentat en aquest blog i molts altres, el record m’ha rescatat una anècdota semblant que tenia ganes d'explicar ja.

Remunta a l’estiu de 2007. Ja he comentat alguna vegada ací que llavors oferia els meus serveis a canvi de diners a una productora privada mol vinculada—per desgracia meua—als gestors del Partit Popular. Un fet relativament normal tenint en compte que la cultura al País Valencià viu quasi exclusivament de subvencions públiques i que aquestes només arriben a uns pocs donada l’existència—jo ho he comprovat—de llistes negres d’artistes. Aquestes llistes es basen, en molts casos, en relacions personals del vetat o inclouen gent que ha gosat alçar la veu en qualsevol entrega de premis. En tot cas aquest és un altre tema que algun dia tractaré en profunditat.

Bé, els fets: Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva acabat de reelegir i nou president de la Diputació de València, tenia aquell 2007 damunt de la seua taula la tasca de commemorar el tres-cents aniversari dels fets d’Alamansa i de la corresponent cremà de la localitat que governa. Va tractar d’evitar la data, tot pensant que la gent ho passaria per alt. No va ser així, i en veure florir les critiques davant l’intencionat oblit va haver d'improvisar una solució: l’acte de record històric tindria lloc durant la Fira i festes de la població, que se celebren a l’agost. I així va ser.

A dit, com sempre, fou adjudicat l’encàrrec a la productora on jo treballava. No en va els meus superiors, el matrimoni propietari de la productora, s’havien encarregat de fer-li la pilota a l’alcalde fins al punt de demanar-li que apadrinés als seus fills, oferta que Rus va acceptar encantat. D’aquesta manera l’equip creatiu es va posar en marxa. S’encarregà la direcció artística a la sempre eficient Dafne Valor. El pressupost era el més gran que s’havia vist en molt de temps en aquell despatx. Desconec la xifra exacta però calcule que sobrepassava de lluny els 12.000 de límit que la llei imposa per les adjudicacions sense concurs.

Tot anava sobre rodes fins que un petit detall va fer trontollar tot el projecte. Durant una reunió per presentar el guió Rus no ho va veure clar. Al text s’increpava un rei Borbó per cremar la ciutat i es lamentava la pèrdua del Furs del poble valencià. Que tot això es representara com un daltabaix històric no entrava dins dels plans de l’alcalde. Així que va tombar-ho tot. Vull una altra cosa, va dir amb la seua veu de carajillo característica. I com era ell qui pagava es van buscar alternatives. Es va regirar el catàleg d’espectacles a la carta de Comediants i altres grups, tot sense resultat. Res no quadrava dins el marc de l’aniversari i, sobretot, no hi havia temps. Obligatòriament s’havia de negociar la proposta.

Donat—i provat en múltiples ocasions en les seues declaracions—l‘alt nivell cultural de l’alcalde, no hi havia res a fer, no era un interlocutor vàlid. Rus només intuïa cert tuf nacionalista al guió que ni tan sols sabia identificar ni precisar de què forma es manifestava. Va ser aleshores quan entra en acció el Retor. Mossèn Josep—crec recordar que aquest era el seu nom tot i que no estic segur, potser Vicent—regentava una parròquia a Xàtiva. També figurava entre les seues fites l'haver estat mestre d’un jove Rus que no havia sigut un gran estudiant ni s’havia interessat mai pels llibres, segons va manifestar ell mateix. Rus, però, era lo suficientment astut per saber que aquell cura d'edat avançada i maneres exemplars era intel·ligent, mitjanament culte i, per damunt de tot, conservador en tots els aspectes. El filtre censor del senyor Retor eliminaria qualsevol taca sospitosa de desviació ideològica que pogués amagar el nostre espectacle.

Tot l’equip artístic es va bolcar en un intent de vendre-li la nostra proposta sense donar crèdit al que estava passant en aquell despatx. La tisora de Rus es manifestava en forma de rector, ens enviava un cura!, com si haguérem tornat als temps de la Santa Inquisició i nosaltres justificarem que la terra es rodona. Aquell despatx es va omplir aquella vesprada d'agost de bones paraules. Encara recorde aquell to de veu tan dolç i musical, tan característic dels religiosos, aquell aire de superioritat moral que es manifestava en un constant et perdone la vida fill meu, ego te absolvo.

Les negociacions, encara que llargues i embafoses, no van anar malament del tot. El Retor censor es va limitar a fer puntualitzacions històriques respecte al guió i a empassar-se, sense més, el gruix de les obvietats documentals, doncs s’ha de dir que tot i no acceptar-les en la seua ment, raonablement les reconeixia. Finalment es va arribar a un acord. Si retallem d’una banda i dediquem atenció a unes altres coses, açò pot quedar bé, va dir el rector, tot afegint més o menys açò: he de reconèixer que en l'imaginari de la gent hi ha una idea de com van ser aquells fets. I el poble espera que li contem les coses d'una manera molt concreta, com diu la llegenda, amb bons i dolent i Felip V cap per avall. Donem-los el que volen.

No van haver-hi retallades importants. Certs episodis històrics—la crema d’una ciutat ho és—no admeten interpretacions, amb més raó si la víctima juga a casa. El dia de l’estrena fou un èxit. Aquella funció única a l’estadi de futbol de la Murta amb més de 150 professionals implicats, focs d’artifici i projeccions de vídeo va causar sensació. El diari Las Provincias va dir: El público coincide al afirmar que se trata del mejor acto de proclamación de la Reina Rebeca Colomer y corte de honor por la espectacularidad y atractivo del montaje. L’assistència va desbordar totes les previsions, car l’entrada era debades. Tinc constància que Rus no es van emprenyar gaire amb el resultat final. Crec que no va arribar a comprendre el que hi havia davall de tant foc d’artifici.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

No sabía que tratabas con personajes como Rus (de alto nivel cultural)al que admiro profundamente por la sinceridad con que trata a sus votantes como idiotas, porque algo de eso hay

#M# ha dit...

Igual es que trata a sus votantes como a semejantes... De ahí el resto.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...