dijous, 22 d’octubre de 2009

Hui tampoc serà

Mentre escric, mentre tracte de no morir del tot,
mentre la nit segueix, mentre els corcons no cessen

Vicent Andrés Estellés

-Plou molt. Una excusa com qualsevol altra, una manera de justificar un grapat d'hores sacrificades enfront d'un teclat i una pantalla. Pensava que hui era el dia, ho promet, la data prevista, el roig del calendari, el senyal definitiu. Fins i tot tenia el número per telefonar. Era hui, tot estava enllestit. Dijous, l'única vesprada lliure de la setmana, l'únic moment d'esbarjo apte per emmirallar-se entre engrunes de temps i rutina. Anava a fer-ho, hui era el dia, ho tenia tot preparat: les hores repartides, les tasques subordinades, els punts sobre les is, tot encaixava, fins i tot els diners. I va i plou, diluvia i s'espatlla tot.

Des de la meua finestra es veu Barcelona en la distància. Els núvols baixos blanquegen la mar fins ocultar-la. El soroll de la pluja s'estavella contra els vidres contagiant una bruta nostàlgia de capvespre i tardor. Hui era el dia, tot estava previst. Les esperances pel terra. No podrà ser.


El corcó

3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Ací, ara plou també sempre massa...

Silvia ha dit...

No et preocupis que ja arribaran dijous millors i si fa falta, no farem la migdiada

Paola ha dit...

jo ja tinc visita concertada... ai, mare!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...