dimarts, 12 d’octubre de 2010

Els Premis de l'Espistolari Blau 09-10

-Ja tornem a ser-hi. Com és costum, coincidint amb l'aniversari d'aquest blog—i ja van tres—s'entreguen els Premis de l'Epistolari Blau, una tria personal i subjectiva circumscrita a les meues coordenades espai-temps. Aclarir que no estaran tots els que són perquè he de confessar que ni he vist tot el cinema que m'hauria agradat, ni he assistit a totes les representacions desitjades, ni he assolit el nombre de llibres proposat, etcètera.

Així mateix, com també és habitual, vull obrir un espai a la participació i premiar amb una botella de Cerol als pocs però ben avinguts lectors d'aquesta bitàcola. És molt fàcil, només cal triar entre totes les entrades d'enguany la que més us haja agradat. Més instruccions a comentaris.

Premi EB a la Millor Obra Audiovisual
Inglourious Basterds (Quentin Tarantino). Per segon any consecutiu cal remarcar el mediocre nivell general que travessa la indústria del cinema. Ni Haneke fent pastitxes de Bergman, ni Nolan replegat en capes de somni, res. El cinema arriscat cada cop s'allunya més del gran públic al mateix temps que el cinema comercial evita transitar les rutes experimentals. En un context com aquest només ens queda el consol d'un Tarantino fent la seua pròpia relectura de la història i els gèneres del cinema, com Godard però més divertit.


Premi EB a la Millor Obra d'Arts Escèniques
Exercicis d'amor (Pont Flotant). No només al cinema li cauen les hòsties de la crisi. A la temporada teatral barcelonina s'ha respirat covardia, s'ha abusat del cavall guanyador. Honroses excepcions sempre hi ha, el Lliure, naturalment, però també petites finestres com la Mostra de Teatre i Dansa Contemporanis, on per diferents sales de la ciutat es van poder veure delícies com aquests Exercicis d'amor dels valencians Pont Flotant. Als que per desgràcia es van perdre l'única funció d'aquest espectacle, els recomane fervorosament l'assistència a una de les representacions de la gira que recorre estos mesos Catalunya o que esperen fins al desembre per veure'ls a la Beckett de Gràcia.

Com explicar l'obra? Difícil. Teatre en estat pur. L'actor sublimat a la tasca de transmetre emocions. Perfecta construcció des de l'essència del fet dramàtic d'una plasticitat entendridora i gens embafant, treballada d'una forma experimental però accessible a tots els públics, un pal a la roda dels esquemes que sustenten el teatre, i no parlem només de la quarta paret, sinó de qualsevol dels murs que posen distància entre públic i obra.

Accèssit: Veronese. El desarroyo de la civilización venidera i Todos los gobiernos han evitado el teatro íntimo (versions de Casa de nines i Hedda Gabler d'Ibsen, respectivament). Una escenografia bàsica, sempre la mateixa, un grapat d'actors genials i un director cinc nivells per damunt de l'estat de gràcia. Volem més.

Accèssit Ex aequo: Chicha Montenegro Gallery (Carles Santos). Hores abans de tancar la llista, la selecció es capgira. L'últim espectacle del Mestre de mestres supera qualsevol expectativa: Irreverent, sorprenent, delirant, inabastable, un festival per als sentits. Absolutament imprescindible!

Premi EB a la Millor Obra Musical
Swim (Caribou). Sí, Dan Snaith és una estranya bestiola dins del món musical. Hom percep que és un paio que treballa lliurement sense que això signifique renunciar al binomi públic-calés. El cas és que al seu darrer treball sota el paraigües Caribou ha fet el ple. Elegant electrònica mitjanament ballable, enganxosa, harmonies barrocament elaborades i un ritme enfosquit general del disc que no cau en la trampa dels hits i manté l'interès i la sorpresa constants. La revelació de l'any.

Accèssit: One Life Stand (Hot Chip). A la crònica del Sōnar els hi vaig posar l'etiqueta de "barreja de house primigeni i essència orgànica de big band". Em va faltar afegir que lubricant del pop aconsegueix fer entrar el clau per la cabota. I voilà, tot un encert de disc, festiu, amable i ballable.

Premi EB a la Millor Obra Escrita
Anatomía de un instante (Javier Cercas). Molt s'ha escrit ja al voltant de l'etern debat literari entre realitat-periodisme-història i ficció-novel·la. El nom de Cercas sempre ha sigut interessant en aquest aspecte, però és el seu últim llibre el que té la facultat de desconcertar tothom. Els historiadors l'acusen de novel·lista, els periodistes de reiteratiu, els llibreters es tornen bojos mirant de col·locar-lo a una secció concreta. El cas és que en aquest país mai s'havia fet millor periodisme-històric, història novel·lada, ficció de la realitat o la combinació que vullgueu.

Accèssit: Tres tristes tigres (de Guillermo Cabrera Infante a través de l'edició de Cátedra de febrer de 2010). Moltes voltes l'atles de la literatura forma un paisatge espès, no només per la seua densitat sinó també per la persistència del fenomen a través dels anys, al llarg dels segles. Editorials com Càtedra ens serveixen, per un costat, de far en la boira al mateix temps que fan el paper d'arqueòlegs i mantenidors. La publicació de l'edició comentada de Tres tristes tigres és un encert més en la llarga llista de les col·leccions de l'editorial. No em cansaré de preguntar-ho: Per a quan una Cátedra en català?

Premi EB d'Arts Plàstiques
Anish Kapoor. El museo Guggenheim de Bilbao ens ha apropat aquesta temporada una de les figures més indiscutiblement consolidades de l'art dels nostres dies. Espectacular, reflexiu, experimental, tot-terreny, la seua figura encarna la visió present de l'art modern globalitzat, síntesi i fusió entre la història escultòrica occidental i les múltiples possibilitats discursives a difondre de la tradició plàstica de la seua Índia natal. Digne hereu de la tristament desapareguda Louise Bourgeois a la que tant trobarem a faltar.

Premi EB al Millor Esdeveniment
Sōnar 2010. Deu de ser la crisi, les ganes que té la gent de passar-s'ho bé. No sé. El cas és que tothom coincideix dient que el Sōnar d'enguany ha sobrepassat els seus propis límits. Cap ni una de queixes, simplement que s'ho hauran de pencar molt i molt per poder estar a l'alçada l'any vinent. Allí hi serem per jutjar-ho.


Premi EB al Millor Espai
La Bata de Boatine. Un entra a la Bata per primer cop amb desconfiança, la seua fama omple de prejudicis. La distribució del local tampoc no és tan engrescadora i el fet que siga un espai majoritàriament d'ambient homosexual tira bastant per terra les aspiracions de caça d'un heterosexual. Però, poc a poc, un s'acostuma als murs estrets i a l'excés de públic, un fa l'esforç quan s'adona que és un dels pocs espais que encara manté una bona dosi d'espontaneïtat en aquesta encarcarada ciutat de Barcelona. No oblidem, a més a més, que el cubata és bastant barat.

Premi EB al Millor Personatge
La senyora Elvira de Montesa. Molts antropòlegs, sociòlegs i intel·lectuals de renom s'han qüestionat al llarg dels segles com funciona la creació dels mites. La història ha deixat a la cuneta importants prohoms mentre que al mateix temps ensopits trompellots literaris avui són personatges mundialment coneguts. La senyora Elvira estava el dia indicat, amb l'estat indicat, davant de la càmera indicada, i va ser aleshores que pronuncià el seu ja famós parlament que va camí de convertir-se en un mite només superat pel fusterià "O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble". Elvira Forever!

Premi EB al Millor Blog
Descans, el blog d'un home que descansa. Hi ha blogs que parlen de política, de societat, cinema o literatura. Hi ha també, i aquest són els més abundants, els blogs de gent que s'hi dedica afectuosament a mirar-se el melic, i de tant en tant s'hi trauen el borrissol que se'ls hi forma de l'avorriment, i ho expliquen, i ho descriuen d'una forma que en general resulta embafosa i petulant. El Premi EB al Millor Blog vol reconèixer els mèrits d'una bitàcola que, potser té alguns dels elements que acabe de descriure, però el que segurament no trobareu al Blog d'en Josep és avorriment. Un premi que vol reivindicar l'humor i la irreverència com a bandera de la blogosfera. I ara, per acabar, una afirmació que segur comparteix l'autor de la bitàcola premiada.



13 comentaris:

#M# ha dit...

Què? Voleu embufar-se amb una botella de café-licor Cerol? Doncs per poder entrar en el sorteig heu de votar el post anual que més us agrade. Per votar s'utilitza el sistema Eurovision.

Exemple:
Títol/Puntuació
XXX 3 punts
YYY 2 punts
ZZZ 1 punt

Només són vàlides les entrades des del 12/10/09 al 12/10/10.

Sort i una abraçada a tothom.

holler3 ha dit...

Les meues votacions:

3 PUNTS: L’estrany cas de la pel-roja suïcida.

2 PUNTS: La casa dels angels.

1 PUNT: Passavolant.

Enhorabona pels 3 anys d'aquest bloc!!

Josep ha dit...

Un gran honor, moltes gràcies!

Carmela ha dit...

els meus

Quadern cubà: Santiago de Nit 3 punts
L'estrany cas de la pel-roja suïcida 2 punts
I s'ens va oblidar dormir al sonar 2010 ( part II) 1 punt

Judith ha dit...

Encara que ha sigut molt difícil degut al gran nombre d'entrades i a la gran varietat de temes que tractes, després de repassar-les una miqueta per a fer memòria, he decidit votar en aquest Eurovisió blogger.
Els meus punts són per a...
-Cemintiri de llibres: 2 punts.
-La generació perduda: 3 punts.
-El dolcet p'al café, p'al café: 1 punt.
Molt divertit aquests "Premis..." tan participatius.
Salutacions.

Celeste ha dit...

El Vent 3 puntos
Somnis Aigualits 2 puntos
Inception 1 punto

Temática similar, y cortitos y al pie...cada día me cuesta + leer mucho en catalán ;-)
Ya hice mi parte, espero el mail "Quadern Cubà: Top ten"

Silvia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Silvia ha dit...

Tot i que no soc Silvia "Sants" perquè no he aconseguit la constrasenya.. ahí van les meves votacions...

Cròniques des de l'infern - 3PUNTS
Posar les dades a zero...i reiniciar - 2 PUNTS
La casa dels Àngels - 1 PUNT

#M# ha dit...

Enllestit. El període de votacions a la millor entrada de la temporada 09-10 de l'Epistolari Blau finalitza amb el següent resultat:

1-L'estrany cas de la Pel-roja Suïcida
2-La Casa dels Àngels

3-La Generació Perduda
4-El Vent
5-Cròniques des de l'Infern

6-Cementiris de Llibres
7-Somnis Aigualits
8-Posar les Dades a Zero...i reiniciar
9-Passavolant

10-I se'ns va oblidar dormir al Sonar (Part II)
11-El Dolcet pal'café, pal'café!
12-Inception

Ara només queda proclamar la guanyadora de la botella de café Cerol. Per evitar les falses denúncies de frau, el sorteig d'enguany vindrà decidit pel darrer número del sorteig de l'ONCE d'aquest proper divendres 3 de decembre.

D'aquesta manera,
Paola té els números 1 i 6.
Carmela: 2 i 7
Judith: 3 i 8
Celeste: 4 i 9
i Sílvia: 5 i 0

Queda clar? Objeccions, Carmela? Sort a tothom!

Carmela ha dit...

cap objeció de moment.. que encara recordo l'any passat... ejem, ejem, ejem

#M# ha dit...

Segons la pàgina web de l'ONCE, el número guanyador del sorteig del passat dia 3 és: 38952. Així que la guanyadora d'enguany és... CARMELA!!!!!

Carmela ha dit...

Molt bé!!!! Però que quedi clar que m'ha tocat una ampolla de CEROL no de pastor.
Accepto que l'entrega del meu premi sigui la nit de cap d'any.

holler3 ha dit...

Enhorabona Carmela!

a ver si me toca al menos el Gordo de este año...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...