dijous, 29 d’octubre de 2009

El Ginlemon

-Quantes vegades hauré dit “ho deixo hui”, quantes vegades “mai més”.

Recorde aquella copa plena de ginebra i llima espremuda, en canvi no recorde quan vaig caure, el bac, el perquè d’aquests blaus als genolls; ho he oblidat per complet, un xicotet instant amb conseqüències. Hi hauria—car sempre hi ha—la humitat de les paraules, les prostitutes, els racons plens de fem. Una nit a la Cruïlla: Sant Pau amb Sant Ramon, també En robadors.

M’han dit que no els interessa el tema, que canvie l’enfocament del reportatge.

Recorde haver sentit dir a la Rayo que havia vist el blanc més pur que mai s’ha inventat. Em va dir que feia conjunt amb les ones del mar (i amb les seues ungles).

Tota la setmana amb mal de genives, de genolls. Mai més. Puto ginlemon!

_

4 comentaris:

Molon labe ha dit...

Per cert, em van dir que el ginlemon és el pas previ al gintònic i després ja no hi ha res, el darrer estadi dels alcohòlics... ;)

#M# ha dit...

Jo és que no sóc molt de gintònic, massa amargor. A mi me van les begudes dolcetes. Ah, i com has pogut llegir no sóc molt del gin tampoc perquè em senta fatal, em provoca gingivitis.

La qual cosa, juntament a la meua intolerància al whisky, em fan caure als braços del vodka.

Carmela ha dit...

noi, les begudes blanques són les pitjors, el millor el whisky que no deixa resaca

Llumenetes ha dit...

ejem, Aurem de juntarnos dijous un ratet u k?, aunque ya se sap reunió de pastors... ovella morta M. muaks

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...