dilluns, 28 de setembre de 2009

Something is rotten in the state of Denmark

-La setmana passada va ser Tatiana, la xica de documentació, hui li ha tocat a l’Ainara, l’emmaquetadora. Acomiadades, despatxades, foragitades, desesperançades. Es parla, es diu: reajustament de personal, eficiència dels departaments, optimització dels recursos disponibles, maximització del rendiment, augment de la productivitat. I de fons aquesta crisi, la Crisis. Ja fa temps que van deixar de quadrar els números, cap indici de millora. La setmana passada va ser la Tatiana, hui l’Ainara. Entremig, arraconat de si mateix, aprofitant la traïció mediàtica d’un dissabte de cendra, el govern Zapatero pressuposta pujar dos punts l’IVA. Tanta infàmia em porta a la memòria dues coses. Primera: alguna classe de teoria que parlava d’impostos directes i indirectes en relació a les classes socials. Supòsits conceptuals, alguna cosa que grinyola. El ganivet del mentider fa més mal que el de l’assassí. En segon lloc, vull recordar una nit, una nit de març de 2004. Al carrer Ferraz de Madrid la gent no entonava càntics de pau, ni tampoc es van vore policromats cartells amb la paraula esperança escrita. No, no. Ells cridaven—jo ho vaig escoltar—No nos defraudes. Ara, els buròcrates justifiquen la pujada de l’IVA dient que ens acostem a la càrrega fiscal de països desenvolupats com Suècia, Finlàndia o Dinamarca. I nosaltres ens ho creiem.

1 comentari:

Aurora Mora ha dit...

Ens ho creiem? Dubte que qui llegisca este blog es trague res del que puga dir el Zapatitos...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...