dimarts, 1 de setembre de 2009

El Carrer d'Aroles i el Sexe 'Low Cost'

-Un dissabte qualsevol. Era tard i el club, supose que el Sidecar, havia tancat a l'hora prevista, les sis en punt. Per estranyes raons, que ara no sabria explicar, ens apartarem de la senda prevista, i en comptes d'agafar la Rambla per buscar el metro, vam desviar-nos per un petit carreró paral·lel anomenat d'Aroles. A eixes hores les prostitutes subsaharianes que conreen el centre fan el seu agost. S'aprofiten, sobretot, dels turistes borratxos que es resisteixen a tornar a l'hotel sense haver-la ficat en calent. Per un mòdic preu que oscil·la, depèn del servei, entre els 10 i els 30 euros tothom pot tornar a seu país a pregonar com de fàcil és follar a Espanya. D'una forma agressiva, les xiquetes (cap d'elles arriba als 30) es precipiten sobre els clients amb gestos obscens. Vora el trenc d'alba ningú no pensa en l'explotació, en les màfies, en la dignitat. Amb una passada pel carrer d'Aroles es poden presenciar mil i un varietats d'encontre sexual, des de la palla més innocent fins la còpula més grotesca. Sexe i ja està, sexe low cost.

Arriba hui l'escàndol. L'edició catalana d'El País publica unes fotos on s'aprecia el treball de les prostitutes. Reaccions dels partits polítics de l'oposició i de la classe benpensant de la ciutat es succeïxen al llarg del matí. Tothom sabia que estaven, la vergonya els hi entra, però, al veure que les fotos són—oh Déu meu!—de la Boqueria (cite l'article) la joya de la gastronomia y el comercio barcelonés, és también escenario de la degradación extrema. Altres punts d'escàndol en els que repara l'article són les condiciones de salubridad que poden arribar a donar-se en un mercat on es practica la prostitució. Sembla despendre's de tot açò que el màxim problema és el de sempre: si ha de passar, diran, que no passe a la vista. Allò que en el meu poble es coneix com hipocresia i que abunda tant en aquesta ciutat.

Estic d'acord amb l'article en el fragment que responsabilitza l'estúpida ordenança de civisme del part del problema. Aquesta llei ha trencat amb les seves prohibicions l'equilibri de la prostitució. L'amenaça de les multes no ha fet sinó precaritzar més el negoci. El tancament de meubles ha contribuït a degenerar la situació de les professionals i del mercat. Els legisladors demostren, un cop més, la seva inutilitat. Si el que volien era eradicar la prostitució del carrer han aconseguit tot el contrari. No negue que el problema és complex. L'ofici més antic del món; si serà veritat.



3 comentaris:

Molon labe ha dit...

ja saps el que diuen, vicis privats i virtuts públiques, suposo que ara que els vicis s'han publicitat correran les virtuts a solucionar (tapar) el problema, i el vici, com quasi sempre seguirà privadament en algun altre lloc, per alguna cosa parlem de l'ofici més vell del mon....

Paola ha dit...

Jo no estava aquell dia a la sortida del sidecar pero l'article de El Pais m'ha recordat a la prostitucio low cost de la que em vau parlar...
Si, una vegada mes, la "meravellosa" ordenança del civisme presentada com a maxim exponencial de la hipocresia que te aquesta ciutat sobre si mateixa. Recordes l'article dels lateros de la Barceloneta que cercaven lladres... de nou, esmentaven l'anomenada ordenança...
"Esta prohibit baixar a les andanes. Civisme al metro si us plau..."

Aurora Mora ha dit...

En castellà hi ha un dit que diu: "Ojos que no ven, corazón que no siente".
El problema és complex sí, i la hipocresia juga un paper preponderant, començant per cert pel propi diari pseudo-progre El País, que trau un reportatge així i alhora és el que més cobra a l'Estat pels anuncis de prostitució.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...