dimecres, 12 d’agost de 2009

Rius Subterranis

-A la Vall d'Uixó s'amaguen les Coves de Sant Josep, el riu navegable més llarg d'Europa que es troba obert al turista en horari comercial previ pagament de nou euros. Si acudeixen a la Plana no dubten a visitar-les, són una de les múltiples atraccions d'aquelles comarques. No l'única, però. Tal volta, si vosté és valencià, haurà sentit parlar del Desert de les Palmes, un dels parcs naturals que atresora el país situat a escassos quilòmetres de Benicàssim. Al contrari del que indica el seu nom, ni és un desert ni té palmeres. La presència d'una congregació carmelitana explica la primera part del nom, ja que aquests religiosos acostumen a batejar amb el mot desert als seus santuaris de retir espiritual. Per palmes s'ha d'identificar el margalló, única varietat autòctona europea de palmera molt abundant a la zona. Encara són evidents les conseqüències dels incendis que van castigar aquest paratge fa uns anys. No obstant, mereix la pena contemplar les runes de l'antic monestir i el paisatge de la muntanya barrejat amorosament amb el perfil de la mar.

Per acabar diré que aquest post tenia dos proposits: 1-Deixar constància del meu viatge d'aquest cap de setmana. 2-Demostrar-me a mi mateix que puc parlar del País Valencià sense irritar-me.



4 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Les Coves de Sant Josep, viatge típic de final de trimestre en l'escola... Quants anys sense anar!!

#M# ha dit...

Jo, ves, no havia anat mai. El País Valencià amaga molts tresors. I jo que em pensava que l'única cosa per veure en aquelles comerques era Marina d'Or.

Aurora Mora ha dit...

Doncs pel que he llegit, sembla que has aconseguit les dues coses, jeje.

Silvia ha dit...

Doncs crec que encara hauras d'escriure una mica més del País Valencià quan tornis per les comarques del nord

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...