dijous, 13 d’agost de 2009

Dispara a la Guiri Borratxa

-Un lament de gavina gairebé humà recorre el cel de Gràcia durant uns segons. Es colarà furtiu per les finestres obertes a la fresca. Vetlar les hores tot esperant la pluja d'estreles seria un bon pla per aquesta nit tan calorosa. Són coses de l'agost. Malauradament, la contaminació lumínica de la ciutat se'n desentén de les Perseides. Ho deixarem caure tot als llençols, i ja demà al matí recorrerà el metro una estranya disfunció estival, una pausa prolongada: la insuportable lleugeresa de l'espai buit.

Compensar, pal·liar, sufocar els efectes amb les causes. Allà on és buide una botella s'ompliran uns quants gots. Metre tothom marxa de vacances, les hordes guiris conquesten el reialme de la Rambla i rodalia. És tan fàcil com entrar a un garito—qualsevol serveix—, pegar una miradeta i escollir. Un poc de simpatia ajudarà tot i que no és imprescindible. No oblideu els condons cada cop que folleu amb desconeguts.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...