diumenge, 30 d’agost de 2009

Deixar-se Morir

-La terrassa d’un kebab restaurant a la Rambla del Raval.

—Carmela, vull estrenar la meua nova enregistradora IC Recorder i tu has d’explicar-me la història d’Ana.
—D’Ana? Bé. Val t’explicaré la història d’Ana. Ana és una noia...
—Molt lletja.
—Sí, lletja. Que jo tota la vida he pensat que tenia bigoti, però no. El que té és una taca. Però, a veure, si es depilés les celles, s’enllicés els cabells, es canviés el color de les ulleres, si es posés llentilles i es llevés la taca del llavi amb làser podria ser guapa. És una noia que te molts problemes. Una vegada ens va insinuar que el pare havia abusat sexualment d’ella. Jo tinc la teoria que sí, perquè tots els seus problemes i malalties es relacionen amb els seus genitals. Quan li ve la regla, o té qualsevol malaltia, sempre comporta alguna relació amb els genitals. Jo no sóc freudiana però és un fet. Bé, arribat un dia Ana va deixar de venir a la feina. De tant en tant, eventualment, Ana desapareix i deixa de venir uns dies al treball. Però aquella vegada portava ja una setmana sense venir a treballar i sense portar el part de baixa. Llavors la Vane em va dir, Carmen, anem a acomiadar-la. Jo li vaig dir espera’t i aniré a buscar el part de baixa a casa seva abans d’acomiadar-la. Total que vaig anar a casa seva, m’obri la porta i l’olor era faaaaassssstigooooos. Imaginat una setmana un pis amb totes les finestres tancades, i ella sense dutxar-se. A més a més, portava tot aquest temps alimentant-se només de te. Mega-super magra que estava.
—Per què tanca tot?
—Es veu que no vol veure la llum. Volia deixar-se morir! Aquesta és la clau. I em diu: aiiig preeen el part de baaiiixa, em trobo millooor, perquè parla així quan està xotuna.
—Eventualment quina excusa posa per a la seves malalties?
—Res, ella no parla d’això, és el seu gran problema. A banda de la mare, amb la mare també té un altre problema, perquè la seva mare és com la de Norman Bates. De fet quan va caure tan malalta una amiga va avisar a la seva germana i aquesta li va dir que, per favor, la mare no s’assabentara, perquè li obligaria a prendre’s pastilles que no s’ha de prendre. La mare té una mica de síndrome Münchhausen, que per més inri és infermera, i casualment Ana té moltes fòbies a les agulles i al metges... En tot cas, alguna cosa li va passar perquè farà un parell d’anys Ana va anar a Alacant i va veure al pare, que jo crec que aquest encontre és l’origen de les seves crisis posteriors.

Una setmana després de donar-me el part de baixa, l’amiga, una amiga seva que té, que també ha intentat suïcidar-se, que ja t’he parlar d’ella, que és molt maca i que surt asseguda a una cullera a l’anunci de Vitalinea. L’amiga també va venir des d’Almeria perquè volia ser famosa. Això va ser fa temps, perquè ara ja en té trenta-tres anys i ja és massa major per fer-se famosa. Aquesta amiga es va embolicar amb el Jordi, un productor de pel·lícules. I es va quedar embarassada. Anaven a tenir-lo però a ell li va sortir una feina de sis mesos a Palma. Però com que ella té tantes depressions i tantes frustracions va anar a la clínica i va avortar sense dir-li res a l’altre, que òbviament es va emprenyar en assabentar-se. Per mirar d’arreglar la situació el Jordi li va pagar un bitllet d’avió a Palma, però ella va agafar la turca de la seva vida la nit d’abans i es va quedar dormida. Va perdre l’avió i ell, sense saber res, es va quedar hores i hores esperant a l’aeroport de Palma. Finalment ell li va telefonar i li va dir: mira, eres una immadura i ves a la merda. Llavors ella es va intentar suïcidar.

Reprenem la història, l'amiga va anar a casa d’Ana i li va picar a la porta. I com que Ana no li obria i tampoc agafava el telèfon, va anar a buscar als Mossos per poder entrar. Ja portava dues setmanes sense sortir de casa, alimentant-se només de te, estava ja a les portes de la mort. Els mossos en obrir, en veure-la tan magra, pàl·lida, amb un aspecte horrible, se la van endur a Sant Pau i la van ingressar a psiquiatria. Després d’això ha estat pardalejant però ara ja està millor, o ho sembla.


4 comentaris:

Carmela ha dit...

buenísimo!

Paola ha dit...

Jajaja, increible!
Dejarse morir es un motivo para que te incapaciten??

#M# ha dit...

No lo sé, dímelo tú que trabajas con enajenados. Porque... ¿Quien tiene derecho a decidir si una persona está o no incapacitada? Un buen debate.

Paola ha dit...

Si, por eso lo decia... de momento, la incapacitación la decide un tribunal en base a los informes medico-forenses de un psiquiatra...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...