dimarts, 14 de juliol de 2009

Cartes Marroquines: Marràqueix

-Tal és la importància de Marràqueix que va ser ella qui va donar nom al Marroc. Durant més de dos segles aquesta ciutat va ser la perfecta capital de l’Imperi, cruïlla natural entre el Sàhara, l’Àtlas i les costes de l’Atlàntic. Dins les seves muralles hi ha un resum amable del millor Marroc, de la seua cultura, de les seues fites, del seu esplendor. Marràqueix és el perfecte conglomerat i precisament això l’ha transformat en un diamant turístic ben explotat. Als hotels de Marraqueix es nota la diferència, també als monuments. Marroc amb la cara llavada pel sabó de les divises estrangeres. Certs indrets de la rodalia (camps de golf, ressorts, urbanitzacions residencials) em porten al record paisatges familiars.

Sense anar tan lluny, entre tot allò visitable, el racó més popular de la ciutat—i probablement del país—és la plaça Jamma el-Fna. Es tracta d’una enorme explanada de territori irregular envoltada d’edificis que en cap moment formen un conjunt harmoniós. La plaça, però, és un dels llocs més entranyables als que el turista hi pot accedir. Quan decau la ferocitat del sol, Jamma el-Fna es transforma en la representació del Marroc de postal i llegenda. L’aire s’omple del fum de la carn a la brasa i de les notes de vells ritmes berebers que toquen diversos grups de músics. Hi ha també ensinistradors de mones, encantadors de serps, endevinadors i bruixots, contacontes. Per fer un parèntesi entre tant estímul hom pot prendre un te calent amb essència de clau, o un sorprenentment acceptable suc de taronja acabat d’esprémer. Són només alguns exemples de l'enorme varietat d’oportunitats que ens brinda aquest indret, un dels més genuïns del país.

(...)


Entre els edificis públics que s’alcen a la part sud de la plaça Jamma el-Fna hi ha la comissaria de la discreta policia marroquí. Imagine que el 15 de maig de 2008 hi hauria també un bon grapat de turistes passejant pels voltants. Aquell dia en concret, Zahra Boudkour junt a d’altres 17 estudiants, arribava detinguda com a conseqüència d’una manifestació. Les protestes reclamaven millores després que una intoxicació massiva afectara als menjadors de la universitat Cadi Ayad. Tots el detinguts acabarien sent condemnats per alteració de l’ordre públic. Les penes oscil·len entre un i quatre anys. Zahra Boudkour—que en compleix dos—assegura que tant ella com els seus companys van ser torturats durant cinc dies als calabossos de la comissaria de la plaça Jamma el-Fna. Explica, des de la cel·la que comparteix amb altres 60 recluses, que encara pateix forts dolors de cap com a conseqüència de les pallisses que va rebre.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...