diumenge, 12 de juliol de 2009

Cartes Marroquines: Fes

-Cal visitar aquesta ciutat si volem trobar el soc més gran i complet del país. No recomanat per a víctimes del consumisme afectats per la crisi i per tots aquells que no sàpiguen controlar la tan pintoresca habilitat del regateig. Arribats fins aquest punt un ja ha començat a desconfiar d'entrada de tots els habitants del país, sobretot quan parlem de transferències monetàries.

El Palau Reial d'aquesta antiga ciutat imperial també està tancat. Un dels molts detalls, abundants arreu del país, de la pervivència de l'absolutisme en règim local. Cap instal·lació propietat de la corona, o d'alguna de les grans famílies feudals, té permesa la visita, no ja a turistes estrangers, sinó a qualsevol ésser vivent que no gaudisca de privilegi reial.

Fes és, a més, la capital històrica i religiosa del país. Ací encara es pot visitar alguna de les poques marasses en actiu de la regió. És tracten d'edificis pròxims a mesquites que serveixen d'habitatge als nombrosos estudiants alcorànics que viatgen des de lluny per aprendre doctrina de la mesquita Karaouiyine, una de les més antigues i il·lustres del món musulmà, que s'imagina bella, a jutjar per el poc que se pot albirar des de fora.

Destacables també la Madrassa Bou Inania, la Fondouk el-Nejjarine (Patrimoni de la Humanitat ergo ben conservat), el barri andalusí amb els seus carrers i monuments i la place el-Seffarine, que encara funciona com a centre de producció artesanal d'objectes de llautó i plata, treballats a foc i colp al bell mig del carrer. Una visita mereixen també les adoberies. Els seus artesans, situats sempre als extraradis de la ciutat donada la pestilència de les seues activitats, aprofiten el caudal del rierol que travessa els budells de la ciutat per treballar pells d'animal amb tècniques de neteja, assecament i tintat que han sobreviscut pacientment a l'era moderna. Un altre festí per als sentits d'un occidental.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...