divendres, 17 de juliol de 2009

Cartes Marroquines: Casablanca

You must remember this
A kiss is just a kiss, a sigh is just a sigh.
The fundamental things apply
As time goes by.

Ja fa un bon grapat d’anys que els capitals financers es mouen com peix a l’aigua per aquests carrers. Parlem d’una de les metròpolis més grans del nord d’Africa però, sobretot, d’un enclau portuari estratègic de l’era colonial i del posterior desenvolupament del país un cop arribada la independència. Vista de prop, Casablanca gaudeix del mateix funcionalisme burocràtic de Rabat, una mica més variat i extens, per ser justos. Si més no, Casablanca nota a la seva planta els designis organitzatius dels sempre eficients arquitectes colonials francesos, ells li van donar tot el caràcter que s’aprecia medina enfora. Una ciutat atlàntica, comunicada i dinàmica, contrast ella mateixa entre les enormes desigualtats presents al país.

Als ulls del turista, a ningú se li escapa la pròpia simbologia de Casablanca arreu del món. Poca cosa hi ha de real en aquella elucubració d’estudi californià, de fet, ben al contrari, la famosa pel·lícula ha donat lloc a una llegenda que els locals tracten de rentabilitzar. 2004 figura com la data d’obertura del Rick’s Café, un deliciós establiment que a mode de parc temàtic imita—amb piano i tot—el local homònim escenari del film. No ens enganyem pas, no tothom pot accedir a questa versió moderna del mite fílmic. Alguns del preus podrien ser privatius fins i tot als ulls dels veïns del nord. Poder dir el play it again, Sam és un luxe exclusiu dels turistes occidentals i dels executius en viatge de negocis que s’escapen una estona del proper business center que hi ha al port.

Un altre pol d’atracció, entre els escassos que posseeix la ciutat, és la faraònica mesquita Hassan II. De proporcions i acabats espectaculars—això no es pot negar—hom es qüestiona el sentit de tanta despesa quan arreu s’hi veuen tantes mancances. Com a obra d’art no aporta cap relectura significativa als modes de producció d’aquest tipus d’edificis, tan habituals a tot el país. Nomes la mides, els materials i acabats propis dels nous temps donen pistes al voltant de la seva data de construcció: dècada dels noranta. El símbol d’un nou país que es relaciona directament amb la tradició. Això mateix.

2 comentaris:

Silvia ha dit...

He de dir que després de llegir totes les teves cartes de viatge m'alegra saber que em vaig emportar les mateixes sensacions, vaja, que vam fer el mateix viatge, ja no físicament, sino a nivell d'experiència

#M# ha dit...

Clar filla, a veure, si haguérem tornat amb impressions diferents és que no hauríem fet el mateix viatge.

M'ho vaig passar molt, molt bé!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...