dimecres, 15 de juliol de 2009

Cartes Marroquines: Carmina Ordóñez

—Cata-Crack!—Moltes vegades he tractat d’imaginar el so del colp a la banyera que li va causar la mort a Carmina Ordóñez. Potser no va morir d’un colp, potser va ser una mentida creada per la seva família per ocultar la veritable causa de l’accident (o suïcidi). És igual; jo he imaginat moltes vegades el so del seu colp a la banyera, com sonaria, si seria metàl·lic o més aviat ceràmic (d’una bona i aristocràtica porcellana). I com era aquella banyera on va morir la popularíssima “Reina de cors”. —Grong! —Va patir en rebre el colp? Ningú seria capaç de descriure el que sent una persona una vegada ha entrat ja en l’últim alé, car ningú ha tornat per descriure-ho. Miraré de preguntar-s’ho al fantasma de Carmina si aquesta nit el trobe ballant danses berebers a la plaça Jamma el-Fna—Ploum!.

Per una d’aquelles raons que no sabria explicar, car no entenc massa de premsa rosa, una dona nascuda al bell mig de l’aristocràcia torera de l’Espanya canyí va enamorar-se de Marràqueix. Sempre em va sorprendre l’amor que aquella senyora professava a la ciutat, confessat al Tómbola dia sí dia també—Blam!—I la seua ànima es va colar pel desaigüe, va descendir el Manzanares, va creuar atlàntiques lletanies fins arribar novament, feta gota de suor, a Marràqueix, el seu racó de món, aquell lloc, particular de cadascú, al que tornem tots tard o d’hora, el lloc que ens queda escrit a l’ànima com queda escrita l’adreça d’una carta. El de Carmina era Marràqueix —Toco-Troc! —, i ja està.

Em sembla haver vist el fantasma de Carmina Ordóñez perdut entre els socs de Marràqueix. O potser estava prenent la lluna a la terrassa d'un hotel?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...