dissabte, 4 de juliol de 2009

46°

-Davall d'aquestes pedres s'amaga la foscor durant el dia. Córdoba, següent parada de les meues vacances. Senyoreja aquestes terres el Virrei Morcillo, antic califa de les brutes nits valencianes, ambaixador de bars sense futur i sant de la devoció de les dives de l'speed i altres artefactes del bestiari nocturnal del cap i casal del Regne. Fart de la falta d'horitzons, del ponent eixordant i de la humitat corrosiva, Morcillo va decidir canviar de vida tornat als orígens, abandonant València a la seua sort de mil anys de tenebres.

M'arreplega a l'estació. Un regional em deixa caure dins d'un infern portat fins als 46 graus. Com s'ho feu?, pregunte. La gent surt de casa a partir de les dotze de la nit, com els vampirs, em contesta. Res no pot traspassar l'essència de les persones. Al butlletí oficial de les cares comunes conegudes figuren un parell de clíniques de desintoxicació, prometedors lletraferits amb la inspiració malalta d'alcohol, un matrimoni feliç i retirat, algun prohom caigut en les mans de l'atzar que ha promocionat la seua desgracia fent-se professional del pòquer, la droga selecta que es distribueix a les timbes il·legals de Benimaclet, Orriols, Jesús o Mislata.

L'etapa valenciana, però, resta tancada, i ara el Virrei Morcillo es mou entre el bo i el millor dels lobbies de l'art de la ciutat dels califes, passeja amb glamour el seu tipet de galant del porno gai castigat, un gra massa, amb les malediccions que assetgen les alcoves traïdores. Lleugerament infeliç, intenta tapar la mediocritat regnant amb les frivolitats pròpies de còctels, vernissatges, mamarratxades i altres esdeveniments aburgesats. Poca cosa però suficient. Un canvi a millor tenint en compte la rutina que ens regalava València.

Ens hauríem d'escapar un dia a París, allà seriem feliços tu i jo, em diu. No li conteste, a força d'anys he anat arraconant els paradisos, concentrant-los. Algun dia el salt definitiu serà de 180 graus.


3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Una de les meues millors amigues, la Iris, estarà el pròxim curs a París fent el projecte final. Dic jo que d'ací a allà és no res, no?

(o siga, d'ahi a allà)

#M# ha dit...

Ja vaig viure un any a París i encara no he tornat… quan ho faça crec que em quedaré per sempre.

Carmela ha dit...

i jo amb tú

Et trobo molt a faltar en aquest dia

Petons

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...