dimarts, 2 de juny de 2009

Vertigen

I si ara fóra el moment? Aquesta sensació, un terror implícit, potser estem parlant de l'última oportunitat, l'última casualitat abans del silenci parcial que ens acompanyarà fins el clot, moments ja viscuts, tot allò que ens queda, la incertesa i el pes de la responsabilitat, els greuges, veus que ens parlen des d'aquells trens que se'ns van escapar, que vam deixar passar de forma inconscient; mostrari grotesc de preocupacions inèdites, flux nounat dels fantasmes de la decrepitud.

Fa tres anys, quan trenava el temps de joventut en mig d'una orgia d'alcohol i llibertinatge parisenc, vaig veure reflectit en la minúscula petitesa d'un cabell tota la blancor de la mort, la sal de les ones i el cant de les gavines. Les canes creixen ja descontrolades. Ho escolteu? El corcó rosega...


2 comentaris:

Molon labe ha dit...

Algú em va dir que fa anys, a la vora d'un riu hi havia un savi i el seu jove aprenent, qui estava preocupat per la possible arribada de la mort i el pas del temps, el savi li va preguntar, si seria més feliç si conegués la data i l'hora exacte de la seva mort, el jove estudiant va dir que un cop sobrepassat el terror, almenys tindria la certesa del temps que disposaria per fer allò que cregués oportú. El savi va somriure, dient que estúpid és aquell qui necessita de conèixer quan morirà per fer allò que vol fer...

#M# ha dit...

Molt bona! Fem doncs allò que volem fer hui mateix, demà podria ser tard.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...