diumenge, 28 de juny de 2009

Costeres

-Encara les mateixes costeres; en aquell racó em vaig trencar la dent, una mica més amunt estava la tàpia de l’albercoquer, des d’allà vaig obrir-li la cella a aquell xiquet d’una pedrada, també prop d’allà em vaig pegar la primera nyespla amb la bicicleta. Tot açò va passar al mateix carrer, un carrer que a força d’anys s’ha vingut civilitzant, els seus habitants han envellit. Tot açò ha canviat molt. Ja no queden bancals on construir cabanes.


1 comentari:

Carmela ha dit...

Quina lenta agonia la dels records perduts

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...