dilluns, 4 de maig de 2009

Salvem el Raval

-Nit de dissabte a la borratxeria, al Filmax. La Madame arriba d’hora, més d’allò habitual. L'acompanya un altre senyor que no és el Vizco, més ben vestit. Per les seues expressions sembla que tracten assumptes seriosos.

—Que tal va el negoci—li preguntem a la Madame—continues sortejant la crisi?
—Estic ben fotuda nois—ens confessa amb cara compungida—, ben fotuda. M’he vist obligada a tancar.

La nostra Madame favorita tenia una casa de prostitutes prop de la Rambla del Raval. Directament no exercia de proxeneta, però, ella només guanyava diners pel lloguer de l’habitació. Del tracte de les noies amb els clients ella es desentenia totalment. La seua funció era tenir-ho tot net i polit. Fins fa uns mesos, com ja ens va explicar, havia aconseguit superar la crisi que pateix el sector gràcies a canviar la seua política empresarial. El seu mercat, tradicionalment reduït per respecte a les xiques espanyoles, s’havia obert cap a la nova sensació del negoci del sexe, les romaneses, eficients rebentapreus. Per això, de tant en tant, per celebrar la bona marxa del seu pis d'encontre, ens convidava a rondes de cubates. Ara, però, sembla que la bona ratxa ha terminat per la força.

—Són uns fills de puta—ens comenta la descoratjada Madame amb el seu accent francès—Jo tenia una planta baixa. A la finca no hi ha veïns. No molestava ningú. Feia poc que acabava d’invertir molts diners. I ara ho he perdut tot.
—Com va ser?, demanem.
—Es van presentar allà, els de la policia, i em van amenaçar de multar-me. Si ho vols tenir obert has de demanar una llicència i fer-ho legal, em van dir.
—Però l’Ajuntament mai et donarà la llicència—vaig interrompre—volen netejar a la seua manera el barri, volen fer el que han fet al Born.
—Això mateix em va dir l'home de la inspecció, que l’Ajuntament mai em concedirà el permís de llicència en aquest barri, per moltes reformes que hi faci.
—Si aquesta llicència la demanares a Sant Gervasi no hi hauria cap problema, però no al Raval, està en marxa un pelotazo.
—Clar, jo no sóc cap traficant, ni cap milionaria. Davant l’amenaça que em multen amb 12.000 o 20.000 euros he de tancar. No m’ho puc permetre. Jo sóc una simple autònoma que lloga habitacions, no tinc cap forma d’afrontar el pagament d’una multa tan gran. No vull acabar a la presó. He tancat per sempre... Em pregunte que he fet jo per a que em caiga tot açò damunt.

Aquesta setmana, els perseguits habitants del Raval van acabar manifestant la seua ràbia davant la repressió a la que el govern municipal i els constructors sotmeten el barri. Diversos objectes van cremar davant l’hotel Barceló, la nova cara de la Rambla del Raval, l’espai car i prohibitiu símbol del que volen fer amb l’últim lloc autèntic de Barcelona. Calcule que la lluita serà llarga i silenciosa.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...