diumenge, 24 de maig de 2009

L'Inici de l'Era Bròquil

A TRENC D'ALBA EN LA SANG
(de Joan Valls)
¿Ets tu el mateix cos dòcil que emitia
el mormol primigeni, el gemec feble
qualitat dins la son pura i perllongada?
Ha amanegut un jorn a les artèries
que instal·la bases de salut i fúria.
Ja tens els ulls oberts a la llum ampla
i el món és a l'abast de ta avidesa.
Il·luminat de fe en el destí,
et complaus en les plàcides espigues
i enveges el bell rumb de l'esparver
i l'arc esvelt quan fan fuita les daines
als boscos de l'ensomni que deleres.
El teu cos ara és càlida mesura
per a la veritat que funciona,
nua i creixent, al teu espai implícit,
al teu espai que eixampla les preguntes.
Has de rebre les súbites ferides
i els enlluernaments de Déu encara.
Ara deixa recórrer meravelles
per ta galta de préssec. Ara deixa
que domine la mar al teu albir
com una simfonia al·lucinada
de peixos i d'estels en joc fantàstic.
Ara deixa que en tu espurnege lliure
el flameig indòmit de la sang.
¡Quin univers de vastes harmonies
et fan manoll humà, brúixola viva
de principal domini, norma exacta
per consagrar-te a un goig que en pregon vibra
al fons misteriós de l'existència!
A trenc d'alba en la sang guaita el teu nord.
En tu s'afirma el pacte de la terra
amb un foc de presències benignes.
(Déu encara té cura dels més tendres
i canta dolçament dins la teua òrbita)

1 comentari:

Josep ha dit...

M'he quedat de pasta de bròquil!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...