divendres, 22 de maig de 2009

La Vida entre els Llibres

Informe 1
4 ous, 2 potets de llet condenssà, 2 tarrines de Philadephia. A la batidora tot. Ficar en el molde i per damunt galleta feta pols o biscuits... (despues queda com a base) al forn – 180°. Desmoldejar i per damunt mermelada. Quatre centímetres mes avall, hi ha l’enganxina antirobatori. Aquest missatge ocult figurava escrit a l’última pàgina del llibre Dinero de Martin Amis que la Comtessa m’ha prestat mentre dura el seu exili al regne de les raboses.

Més pistes: A la pàgina set, la que l’autor dedica a Antonia, hi ha escrit, València, juliol 2007 (en aquell moment jo descobria Venècia, la Biennal i el meu Tadzio no tenia res de platònic, era una bella italiana bruna, ardent, carinyosa). A la línia següent algú ha escrit Este llibre era de Juanmi, una frase ben misteriosa que obre tot un ventall de possibilitats a la imaginació.

Un altra pista és el punt que es troba en la pàgina 101 (cal conjecturar que figure allà de forma casual o que jo mateix l’haja recol·locat de forma aleatòria durant la lectura del llibre). El punt en qüestió publicita una festa a club del Carme Radio City que va tenir lloc el 3 de desembre de 2004 i que estava dedicada a Gracita Morales. L'esdeveniment incloïa un mercadet d’objectes de cinema.

El llibre tenia molts dels cantons de les pàgines doblegats, cada una d’aquestes senyals indica un punt d’interès de la novel·la—tot i que no en té molts—acuradament subratllats amb llapis o amb bolígraf. A una d’aquestes notes es remarca el paràgraf següent: Una cosa sé con toda certeza: no puedo seguir durmiendo solo. Necesito calor humano. Al paso que vamos, pronto tendré que bajar a la calle y ofrecer dinero, a ver si sube alguien. Me despierto al amanecer, y no hay nada. Y cuando me despierto por la noche... Mejor serà que no me pregunten nada, que no diga nada.

La pàgina 315 està solta, és una de les marcades. El fragment diu: Yo no puedo cambiar, pero tal vez pueda cambiar mi vida. La simple proximidad podria resultarme eficacísima. Tal vez pueda sencillamente sentarme, con una copa, y dejar que mi vida se encargue de todo.


2 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

En juliol jo estava vivint de nou a València i començava a llegir eixe llibre que un parell de mesos abans algú m'havia donat. Durant un temps el llibre va estar conscient-inconscientment bambant per estanteries, sofàs i mil llocs i el vaig acabar començant en un moment molt John Self.

No és una gran novel·la, ja. Potser el més interessant siga el pastís de formatge, prova a fer-lo i voràs. La recepta me la va donar una empleada de mon pare un matí que vaig anar a vore-lo per a demanar-li diners. El punt perteneixia a Juanmi, supose que ell el deguere llegir per aquell entonces, jo en desembre de 2004 estava vivint al meu primer pis alcoià, front al Easy Rider.

Josep ha dit...

A la llista!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...