dimecres, 15 d’abril de 2009

San Joan Evangelista i la Copa de l'Oblit

-I si les coses que recordem del dia d’ahir no foren la veritat, com si els somnis canviaren la realitat, fent-nos oblidar, en poques hores, tot allò de fantàstic que s’amaga davall la rutina diària?

La Comtessa va perdre una gran quantitat de records Divendres Sant. Va ser entre la vomitada del Liverpool i el trenc d’alba. Hi ha per una banda l’alcohol, violador que ens segresta el temps i les imatges, llacunes de memòria dissecades. De l’altra, els lladres d’espardenya, estirp de malparits.

Al terra, vidres trencats, humitat de cubates caiguts, petjades i fang negre. Entre tot això va aparèixer el fragment de memòria, records la pèrdua dels quals havia oblidat. La nova llibreta, evangelis amb la bona nova, la imatge del Sant Joan Apòstol del Greco. Sense voler ser massa bíblic em ve al cap i als ulls la copa enverinada amb plis-plai, cervesa i cassalla. Fins i tot els joves, la joventut mateixa, moren algun dia, o són oblidats per sempre. No sé que és pitjor.

La cosa va acabar a la comissaria d’Alcoi.


8 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

L'oblit és la mort, i a la inversa. Per això potser no ha sigut tan dolent perdre tants records, perquè hi havia alguns que pesaven massa i perdre de vista els objectes que els provocaven era l'única manera d'oblidar definitivament

(òbviament, açò no és més que una manera de consolar-me)

Guardaré la còpia de la denúncia com a record d'una nit de puta mare!

Vent d Cabylia ha dit...

La mort és el no-res. L'oblit no és el no-res, sinó la pèrdua del record. Molt millor l'oblit, perquè suposa uns fets viscuts a recordar (encara que no els recordes), que no la mort, que significa la no-existència i la impossibilitat de viure res. Perduts, sinvergüenses!

Comtessa d´Angeville ha dit...

Baydal, a la pròxima te'n vens tu, que també done fe que eres dels que aguanten fins que es fa de dia!!!

Comtessa d´Angeville ha dit...

I lo més important!!!!!!!!

"Una amable, una trista, una petita pàtria..."

#M# ha dit...

Hòstia Comtessa, havia oblidat explicar-t'ho!

Vaig anar a dormir vora les 3 del migdia, incapaç de recordar els primers versos del 'Coral Romput', amb la mateixa amnèsia que ens va perseguir tota la nit.

Quan vaig despertar de la becada de quatre hores, de sobte, em va arribar com màgicament: ...'Una amable, una trista, una petita pàtria...'. Semblava que Sant Estelles i Sant Ovidi s'hagueren confabulat per fer el miracle.

He de fer un post d'això.

#M# ha dit...

Baydal: Morir és perdre tots els records. Cada cop que oblidem o ens obliden una parte de nosaltres se'n va. La pitjor mort imaginable crec que és l'alzheimer.

Tot es resumeix en una frase que utilitze molt els diumenges: Si no me'n recorde, no ha passat.

Vent d Cabylia ha dit...

Discrepre. Pense que no és ben bé així. Te'n recordes o no te'n recordes, les coses han passat. El teu cos i la teua ment les han viscudes; les han gaudit o les han patit mentre passaves. Que després les recordes o no, és una altra qüestió, però tu les has viscudes. El record no és necessari per a la vida (animal, per a la humana sí).

Comtessa d´Angeville ha dit...

Recontracollons cóm estem amb l'oblit i els records. Fa un temps sí haguera firmat de cap per un tractament com el de la peli del Gondry, però ara ja no. Són tots eixos records (més o menys dolents) els que ens han acabat fent aixina com som!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...