dimecres, 22 d’abril de 2009

Quan l'Exili Fa Mal

-Seria impossible oblidar a dia d'avui que allà baix, al meu poble, són festes. A les dotze el capità en la plaça, no ho he pogut deixar de pensar mentre entrevistava a aquell actor tan famós i tan borinot. Barcelona, per segon any consecutiu, em serveix de presó. Quan la sang em crida, quan tota la irracionalitat del meu poble se'm manifesta en desig de tornar, de manar-ho tot a prendre per sac, les obligacions, els deures i les factures de final de mes. Merda, qui no ha vist mai Alcoi en festes no seria capaç d'entendre-ho mai.

Ara mateix sonen les campanes de Santa Maria. El capità moro acaba d'arribar a la plaça Espanya. Li entregaran les claus de la ciutat. Jo no ho veure. A voltes l'exili pesa massa.


7 comentaris:

Judith ha dit...

Som molts els que per una cosa o altra no podem estar a Alcoi aquestos dies.

Carmela ha dit...

Sigues positiu, el teu fetge t'ho agraïrà

maf_reino ha dit...

Ays... hoy me he acordado de ti al verlo en la tele... y he supuesto que cuando entrara hoy leería esto... si es que das una patada a una piedra y te salen 20 listos como yo.
PD: Qué tal si cambiamos el link? Que ahora ya tengo RSS aunque sea un "alternativo de mierda"...

Ana ha dit...

Pobre Manu! Alcoi sin ti tampoco debe ser igual para fiestas. Bebete un par de botellas de pisplai y ahoga tus penas!

Comtessa d´Angeville ha dit...

És l'etern desig de tornar de tots els exiliats... però sabeu que de fer-ho en menys d'una setmana desitjarieu pegar a fugir altra volta... Plisplaiet ne podem beure a tots els llocs. Què t'està semblant John Self? Dels que te vaig deixar és el que menys m'agrada...

Sus ha dit...

La qüestió és decidir qué opció sacrificar, perque sacrificar, desafortunadament, sempre hi ha que fer-ho.

#M# ha dit...

Gràcies pels vostres missatges de suport. Afortunadament ja ha passat tot, i he de començar a iplanejar les festes de l'any que ve...que no me les puc tornar a perdre.

Maf_mire allò del RSS, ara que ja has deixat de ser un "alternatiu de merda" (em sobta que jo haja dit merda, amb lo fi que sóc)

Ana: ¿Què fue de tu vida? ¿te casaste? ¿Has tenido un niño feísimo? A ver si nos juntamos y te echo el polvo que te debo.

Comtessa, el Self no m'entusiasma. No sé per què estranya raó continue llegint-lo...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...