dimarts, 7 d’abril de 2009

Epístola Madrilenya (Allò Nou)

-Madrid, ai pobra Madrid, quantes vegades la història ha entonat el teu nom en va. Jo ho he vist, i ho continue veient: teixir banderes d'odi amb els teus colors, fer circular mentides pels teus carrers, pintar-te la cara amb petroli i escopir l'odi secular damunt les teues voreres. Quanta imbecil·litat. Tu i jo sabem que les ciutats són de les gents que les habiten, que les treballen, no d'aquells que les exploten, destrueixen i calumnien.

T'he vist molt bé aquest cap de setmana. Grossa com sempre. De mastodòntica et va qualificar un dels teus súbdits a Malasaña dissabte a la nit. No pares de créixer, i això no sabem si és bo o dolent. L'últim afegit que t'han fet són les Quatre Torres. Entre elles la de Foster, l'edifici Caja Madrid, és la que més m'agrada, tot i que semble un prestatge de l'Ikea. S'ha de reconèixer que tant el volum com les línies mestres s'adapten a la teva personalitat. Sobri, clàssic, quadrat, però al mateix temps modern des de la senzillesa. Són les coses que a tu t'agraden. Per més que ho intente no m'imagine entre els teus carrers una Sagrada Família o una Torre Agbar. Sí, ja sé que ara em posaràs l'exemple de l'ampliació del Reina Sofia que et va fer Nouvel, i jo et recordaré que és només la part del darrere d'un centre d'art, que la cara del Reina Sofia (la part dels ascensors de Sabatini) és també molt madrilenya. I ja està bé així. Cadascú té la seua pròpia bellesa.

Altra novetat que te vaig trobar és la de l'edifici del Caixa Fòrum. Una altra excepció a la norma però que en en canvi acompanya a l'entorn gràcies a l'encertada fórmula de la conservació de la rajola de l'estructura primigènia. Encertat també a l'imaginatiu i sorprenent tractament vegetal que ha rebut la façana mitgera del costat. Malauradament no vaig poder veure l'interior complet: moltes de les sales i dotacions es trobaven tancades.

També t'han sortit durícies i berrugues, Madrid. Em fa venir ganes de plorar el record de la trista ampliació que ha fet Moneo al Prado. El museu, no cal recordar-ho, és una de les pinacoteques més importants del món. Es mereixia alguna cosa més que un soterrani petit, fosc i cec. S'ha de reconèixer que està ben integrat, tan perfectament integrat dins l'entorn que gairebé no es percep l'existència del nou edifici. Una veritable llàstima si tenim en compte que les ampliacions en aquell entorn estan gairebé completades amb aquesta intervenció. Un projecte sense ambició, una aposta segura, covarda. No és el que es mereixia el Prado.

Altre error: els acabats d'obrir Teatros del Canal. Vaig anar a veure La Cena, la palla de senectut d'Albert Boadella; molt correcta de forma, si vols, però molt infecta de contingut. Però deixem de banda les arts escèniques per hui i centrem-nos en l'edifici: lleig per fora, poc funcional per dins. Dos detalls: la gent comenta que a partir de la fila deu no s'escolta res; dos, la sortida de després de la funció es fa a través d'unes úniques escales mecàniques que provoquen una cua de conseqüències surrealistes. Massa diners per a tan gran xurro. Encara no coneixia la forma de treballar de Juan Navarro Baldeweg, signant del projecte. Aquesta presentació juntament amb les referències que m'han donat alguns dels seu alumnes ja llicenciats m'han ajudat a fer-me una idea.

Ai Madrid, que no faran amb tu, de tu. Tot açò és culpa d'aquesta mania teua de fer sentir a tothom com a casa. A Madrid, no es pot negar, ningú se sent estranger. Tu, Madrid que aculls a tothom, que dones espai a tot, a totes les idees, que serà de tu. Ai Madrid, que puta eres.


7 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

A Madrid li tinc molta estima, tota la que no li tinc a Barcelona. Però molta molta molta estima, he passat allà molts bons moments, tot i que ara fa temps que no la visite. Un pseudoamor que es prolongà algun temps fa cinc anys, i algunes de les nits (i matins) més sòrdides de la meua vida...

http://anistenis.blogspot.com/2008/11/salvar-nos-susi.html

http://anistenis.blogspot.com/2008/11/nou-treball-de-las-nancys-rubias.html

Carmela ha dit...

me estoy haciendo un poco de lio con este tema

#M# ha dit...

Jo a Madrid també li tinc molta estima. He passat molts bons moments però sobretot tinc molts amics que són d'allà o viuen allà.

També el fet de viure ara a Barcelona i tenir-la gastada a la vista, crec que em fa estimar encara més els meus viatges a Madrid, les possibilitats de viure allà.

Paola ha dit...

Em passa com a tu... la cansada i rutinària vista diària de Barcelona, fa que Madrid ens enlluerne, ens eclipse, ens deixe cegs...
Ha coincidit el nostre cap de setmana a la "capi". Jo ho he passat igual de bé que tú.

#M# ha dit...

Tens raó Tata, la rutina de Barcelona ens fa sovint oblidar lo guapa que és Barcelona, fins i tot odiar-la moltes vegades.

El cas és que a Madrid també acabaria per afartar-nos tard o d'hora. Pensa en la quantitat de peperos meseteros i pijos de jersei a ralles que hi ha... buf. Com trobariem llavors a faltar a BCN.

Hem coincidit a Madrid tot i que només ens hem vist mig horeta. Alcoi ens espera aquest cap de setmana, espere coincidir més.

Josep ha dit...

Tinc pendent fa anys una escapadeta a Madrit.

Carmela ha dit...

Bueno, Madrid és bonica si, però ho sento mai la trobarè tan bonica como Barcelona.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...