dilluns, 6 d’abril de 2009

De Madrid al cielo

-Quan em vaig despertar volava a través de la Meseta a tres-cents quilòmetres hora. Ancha és Castillla vaig pensar. Viatjar en l'Ave és un plaer, també ho és visitar Madrid un any i mig després. He tingut la sort de poder-me escapar aquest cap de setmana a la Capi, a la villa i corte. He descobert, un cop més, que l'encant de la ciutat és exponencial. Madrid és un mastodòntic laberint de contradiccions, ventall inacabable de bars i racons amb sediment, crosta i sonets.


Madrid centre i capital d'Espanya, amb tot el pes que això comporta però també amb els avantatges. Madrid és una arcàdia bruta i grollera, muntanya humana de cosos, tren descarrilat de la movida. A Madrid encara regna allò tan injuriat del prohibit prohibir, i el lliure albir es la consigna signada per la col·lectivitat de l'individu. Al metro de Madrid no s'imparteixen paternalistes lliçons de civisme, ni se governa la nit a cop de multa i amenaça. Madrid és eixa casa de putes de la qual cadascú pot ser l'amo una nit qualsevol (o moltes).


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...