dimarts, 24 de març de 2009

El Fellini

-Totes les preguntes que amaguen aquests murs es resoldrien amb una mica de llum. Al Fellini s'estila la foscor i el macro. Tres pistes, tres ambients: el gran club del centre, la qual cosa genera atracció, pol magnetitzat de bestiari nocturnal, amb sobredosi de guirigall i públic de forania però també amb el pessic ben lubricat de bordelleria i gomorresina local. No falta carn de vàter, gracil·làrids que preparen la còpula entre els tolls de l'escala, ninetes dels ulls de nissagues ben sonants vestides amb molts diners i poca tela, els clàssics farlopers insaciables, fulanes amateur sense la majoria d'edat, les necessàries cosones marietats que aporten glamur, deejeys sords i antisocials, cambrers sobreunflats d'esteroides i silicona, seguretat amb mala bava. Allò de sempre però amb bona imatge: flyers de la irreverència, slides disparant la libido a les pistes, un target canalla ben marcat. Finalment, l'abundància d'espai no genera varietat; la bona música no es paga amb diners i prestigi de punxadiscos. Els cubates es cobren amb l'estàndard d'usureria. Continua sent una bona opció per l'entresetmana i per trencar la rutina dels soterranis infectes on es regala carn i lesions cerebrals de les vesprades de diumenge. Tot el maldecap que comporta la ressaca es ressol amb paracetamol.


3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jo es que soc més d'ibuprofeno

Aurora Mora ha dit...

jo també!

i per a la panxa... no hi ha res com l'omeprazol!

ai mare... ionquis de farmàcia!

#M# ha dit...

Xiquetes, es destrossareu el fetge amb tant antiinflamatori. Un provocareu una úlcera.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...