dimarts, 31 de març de 2009

El Colom i la Gavina

-Quan encara no eren ni les tretze hores, un colom ha mort a l'inici de l'avinguda Mistral. Res d'especial, un ocellot que, mirant de trobar aliment al bell mig d'un carrer, acaba sent atropellat pels vehicles que surten disparats al posar-se el semàfor en verd. Tot ha passat a la cruïlla del carrer Tamarit amb Calàbria, cantó de l'avinguda Mistral, prop del Paral·lel, Barcelona. Un colom mirant de sobreviure, mirant d'alimentar-se al al lloc menys indicat. Un colom que troba la mort, una simple bestiola, insignificant a totes llums. Res d'important, car ho veiem cada dia, coloms morts, esclafats contra l'asfalt; alguns encara amb volum, sagnen, altres completament adherits al paviment, quasi semblant dibuixos, amb traços de pneumàtic, recoberts de pols de quitrà i fum de carburant. Són coses que passen diàriament, malgrat que mirem cap altra banda, malgrat que tardem dos carrers en oblidar-ho.

No devien haver passat ni cinc minuts des de la mort del colom quan una gavina oportunista ha arribat al lloc del sinistre. Posant la seua vida en risc, ha aterrat just al costat del cadàver. La gavina era enorme, blanca i grisa, neta. El seu bec groc llum de seguida s'ha tacat de la sang del colom. Els budells d'una bestiola encara calents s'han transformat en l'aperitiu perfecte del migdia. La gavina, al bell mig del carrer, arriscant la vida, alimentant-se. Un esquarterament, ràpid i salvatge, brams de gavina histèrica, plomes de colom enlairant-se a causa dels envits carronyaires, esguits rojos. Amb tota la naturalitat, amb tot l'incivisme, la mort i la vida barrejades. Grotesca realitat real. M'ha fet fàstic, m'ha semblat preciós.


1 comentari:

Vent d Cabylia ha dit...

Sordidesa urbana: això és la vida...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...