dissabte, 14 de març de 2009

Crònica Diarreica

On inaugurait le primtemps
À coups de jupettes affolantes,
Je n'avais plus beaucoup de temps
(Et je sentais ma chair vivante)
M. Houellebecq, L'insuportable retour des minijupes

-Encara retrunyia dins del meu cap el somni, les darreres vivències nocturnes de les meues vides paral·leles, batedora d'imatges i sensacions. He tornat a omplir de llet la tassa del desdejuni per mirar de ficar més magdalenes. Matí de dissabte amb sol primaveral, el primer de l'any. He tornat al llit per llegir. Los detectives salvajes, Bolaño està de moda. També Mula morta de Sebastià Alzamora (ja l'he trobat) i els llibres de poesia d'Houellebecq, que són el perfecte entreteniment d'aquests darrers mesos, no ho havia escrit. Quan encara no eren les onze he rebut un missatge al mòbil; era una antiga amant. No l'he contestat. Al voltant de migdia he abandonat el Colomar per comprar el diari i un segell. Volia enviar una carta a l'antiga. He descobert que a la plaça Rovira i Trias hi ha una bústia. No quedaven exemplars d'El País al quiosc i l'he comprat a la papereria del carrer Escorial. M'he apropat al supermercat, he agafat llet, magdalenes, galetes i formatge. Abans de tornar a casa m'he passat pel forn del cantó.

M'he connectat a Internet. El veí al que li xucle el wireless sembla que no ha marxat aquest cap de setmana. Al connectar-me al Facebook m'he trobat al xat amb l'ex-amant (crec que no mereix aquest apel·latiu, car no va ser res més que un encontre desafortunat), m'ha fet un retret per no haver-li contestat el missatge del mòbil. Crec que no entén que el a vore si quedem un dia a fer un café és una fórmula de cortesia. He fugit per la tangent amb algunes conyes de pallasso de fèria. El Facebook és una trampa. M'he d'inventar un nom de guerra per als bars i així no em trobaran. Al segon viatge al bany he descobert que tenia diarrea (sent aquesta eixida escatològica, crec que la cultura catalana comença a deixa-me empremta, promet de no tornar-ho a escriure). Més tard he dinat un entrepà de xoriço mentre investigava mentalment les causes dels meus dessarreglos intestinals. Ho associe amb la fi del tractament d'antibiòtics o a les birres d'anit. En acabar de menjar, he retallat tres articles per al meu arxiu: Els llops de Cai Guo-Qiang, Murakami a Santiago i una notícia de l'èxit de Bolaño als EUA. Acte seguit he agafat els suplements i els llibres i m'he baixat a la platja amb la moto que m'han prestat este cap de setmana.

A la gespa que hi ha vora mar, a la Vila Olímpica, m'he estés al sol, entre els guiris. Al Babelia parlaven de la filla d'Arthur Miller i per extensió de les nissagues d'artistes. M'ha fet pensar en l'herència, en els pares, en la posició d'origen dels nostres bressols. Marcos Ordoñez parlava d'una obra de Yasmina Reza. Tanmateix, algun cant de gavina, el soroll del motor de les motos d'aigua, l'accent francès d'un matrimoni mestís i els seus dos fills mulatos, la xina dels masaje-massage, horitzó boirós, cel blau. Quan el sol s'amagava he tornat a casa per preparar la nit de dissabte. Mentre escrivia tot açò ha sonat Mirna, feia temps que no l'escoltava.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...