diumenge, 15 de març de 2009

Ni siquiera la Alianza ha podido detenerlo

-Don't resist
We shall exist
Until the day,
Until the day I die...

Yes, ho heu vist? El Kentucky i aquella gent de la barra. La teua xicona està xarrant-ho tot, gordo! Les ungles del dit gros estan per mossegar-les (rossegant-rosegó). El temps com qualsevol altra cosa. Trobe a faltar a Santi i a la Rallito. Sóc l'únic que porta més de tres cubates? El noi gros és el nòvio de la xica bruna (possibilitats d'intercanvi; les rutines brutes tendeixen a trencar-se, els camins, l'infinit és mesurable des d'aquesta perspectiva de triomf). Atenció: el gros és molt violent. Parlem de la crisi; el public del Kentucky no és el mateix de sempre; on està tothom?. Els telèfons, les telefonades, la foscor. Ningú em respon a l'altra banda. Fills de puta! M'heu deixat tirat:

Dreams and belief have gone.
Time, life itself goes on.

La política, els cosos, la primera primavera d'aquells malucs, d'aquells pits. I què? Ja no és allò, els colors tenen matisos. La vida, els llits, l'experiència. Ningú no pot aturar-ho. Tampoc jo. Tampoc no vull. La teua xiqueta està xarrant-ho tot, gordo!

I can't mould this stage
Anymore
Recognise me
Anymore

Les xicones del bany, les xicones del final de la barra, les birres, l'últim cubata que quedava a la cartera, la bateria del mòbil, tot açò, la falta de justificació, la falta d'escalfor d'aquest hivern que termina. Podria seguir, podria espaiar-ho tot. Tanta baba, tanta imbecil·litat.

To tread this fantasy, openly
What have I done
Oh this uncertainty,
is taking me over
is taking me over...

La xica bruna es va perdre pels carrers de Gràcia, pel carrer Carolines...


1 comentari:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Al remat els homes (les elles en el teu cas) sempre acaben perdent-se.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...