diumenge, 1 de febrer de 2009

Un Mes Perdut

-Entre les tempestes de neu, entre els arbres que ha arrancat el vent, entre moltes altres coses com les gotes de pluja, les fulles de menta als mojitos o el paracetamol de les ressaques, entre tot i això i algunes coses més, s'alça el cadàver del gener.

La claror de les estufes dóna vida a un hivern que està resultant cru i miserable. Vesprades sense llum, nits de focs elèctrics i calderes que bateguen. La fredor dels glaçons del cubata, la crisi: un, dos, tres, els aturats s'amuntonen i telefonen desficiosos sense saber què fer. La polsosa processó al caixer automàtic i l'exhaustiva confrontació dels preus al supermercat.

No sé, només volia remarcar que pesen molt aquestes cadenes teixides per mi mateix al voltant d'un any que encara no ha arrancat, un mes perdut. Tantes coses encara pendents, tot culpa meua.


1 comentari:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Llàstima que els plaers que ens fan estimar l'existència siguen a la volta els que més ens l'acurten...

Jo es que no sé massa bé què és això de la consciència de gènere però crec que la xica s'ha pegat una patinà de les grans...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...