dilluns, 23 de febrer de 2009

Post-apocaliptics i Desintegrats

-No he pogut deixar d'entrar en la polèmica que aquests dies s'ha entaulat entre dos blogs que seguisc. L'escriptor Toni Cucarella, presoner de la seva santa creuada catalanista, va cremar en la foguera de la puresa ideològica un article que l'historiador Vicent Baydal va publicar al Levante divendres passat. I és que l'escrit tocava l'injuriat—i malgrat tot, sempre present—tema de la senyera dels valencians.

A grans trets, Baydal defensa el fet que el Bloc Nacionalista Valencià tinga previst l´assumpció normalitzada de la simbologia estatutària, més concretament de la Senyera coronada, i li dóna suport a aquesta afirmant que el símbol és l'únic que ens singularitza en el món com a poble diferenciat, ja siga dels castellans, dels catalans, dels italians o dels francesos.

Davant del tuf blavero, Cucarella ha passat a l'atac, deixant caure algunes perles com aquestes:
Dic a Baydal i companyia: sigueu valents si voleu ser lladres. No feu acusacions injustes per a justificar el vostre ideari polític. Jo tinc memòria històrica i sé quines banderes enarboraven els feixistes valencians, sé com corria la violència i la por per la ciutat de València.

Els arguments d'una i d'altra banda són ja força coneguts i persistents com per a detenir-me. Aquesta història ja dura massa temps. La novetat radica en què Baydal defensa coses com aquesta al Levante i no a Las Provincias. I ho fa amb arguments que compliquen els esquemes. Diu Baydal: el valencianisme va molt més enllà del foment de la llengua valenciana que compartim amb catalans i balears. El valencianisme significa també el desenvolupament de polítiques arrelades als interessos de la ciutadania valenciana. Oh, sorpresa. Sembla que el blavero és alguna cosa més que un ignorant anticatalanista. Sembla que el valencianisme ben entès, no parle del col·laboracionisme d'Unió Valenciana, sobrepassa el tòpic, la qual cosa estressa al nucli dur del catalanisme. No agrada a molts que el poble valencià tinga una entitat pròpia i diferenciada més enllà de la realitat utòpica dels Països Catalans.

Mai votaria al Bloc, ni a cap força valencianista de dretes. Això no exclou la necessitat que existeix en l'arc parlamentari d'una veu que represente el sentir de molts valencians. D'aquells que ara voten a la màscara regionalista del PP enfonsant-nos a tots. No estaré mai d'acord amb ells, però crec que no són l'enemic a derrocar. Veig bé, per higiene, la renaixença del valencianisme i el gir conservador, sempre que això no comporte l'espanyolisme o la clàssica violència associada al blaverisme; per ací no passe. No m'agrada gens el model CiU, ni el què ni el qui representa, però una proposta semblant seria positiva per al País Valencià.

Tornant al tema; Després de tants anys, ha arribat un punt que se me'n refot tot açò de la Senyera. Va ser un greu error històric—com tantes altres coses—tirar endavant l'estatut acceptant aquella collonada de bandera de merda. Però malgrat el que alguns pensen, els que ja hem crescut després del franquisme sí tenim memòria històrica, i convé no oblidar el que va passar durant la Batalla de València i l'errada que simbolitza la senyera blavera. Amb este punt ben present, i després de tanta tinta vesada, és normal que algú intente posar negre sobre blanc a l'hora de donar sentit a l'absurd del nostre poble. Baydal, que com jo, ha crescut envoltat de senyeres blaveres, és molt lliure de donar-li contingut i continuïtat al símbol, si això crea un sentiment de valencianisme ben entès, és a dir, sense radicalitats i amb el punt de mira posat en els interessos socials i culturals del País Valencià.

Compartisc el fet d'intentar superar l'apocalipsi i mirar als ulls de la veritable realitat del País Valencià, que malauradament no és la dels corredors de la Universitat. Els debats estèrils no aprofiten per a res. Som molts els que estem farts. Mentre les polèmiques fratricides ens mantenen ocupats l'espoli cultural amenaça la nostra existència com a poble. Quantes majories absolutes del PP fan falta per adonar-nos que determinades batalles ja estan perdudes. El vaixell s'enfonsa, salvem allò veritablement important i aprofitem les senyeres per torcar-nos el cul, és per a l'única cosa que serveixen.


4 comentaris:

Anònim ha dit...

“Les paraules de Baydal tenen un tuf blavero” i “ el Bloc és de dretes”... sí senyor, això és rigor i objectivitat, no com el de Baydal, que s'ho inventa. “Va ser un greu error històric tirar endavant l'estatut acceptant aquella collonada de bandera de merda”... de nou, sí senyor, això és veure les coses amb perspectiva: qui va acceptar l'Estatut amb eixa “merda de bandera”? El PSOE amb 4 valencianistes dins? Els comunistes? Els nacionalistes sense representació?

Vent d Cabylia ha dit...

No acabe d'entendre el missatge que t'han deixat, però en tot cas només volia dir una cosa: tant de bo a Madrid hagueren acceptat la proposta de bandera pactada a l'Estatut de Benicàssim per part dels partits valencians amb representació política (la pots veure ací). Això, almenys, sí que haguera sigut un símbol plenament legítim des del punt de vista parlamentari.

250109boscarro ha dit...

La polèmica entre neoblavers i catalanistes no té res de fraticida. Per això crec que t'equivoques en la manera d'enfocar-la. ¿Quina "germandat" pot haver entre dos col·letius que no comparteixen projecte nacional(ista), imaginari simbòlic, memòria històrica recent, ni tan sols un mateix concepte d'unitat lingüística? Quina política conjunta podríem fer? Cal adonar-se de la situació real del conflicte: la desaparició de la UPV i la creació del Bloc va suposar un trencament que, a les hores d'ara, lluny de resoldre's, s'està fent més profund. Per tant, les anàlisis polítiques s'han de fer sobre idees i fets polítics, no sobre abstraccions o esperances infundades.

Toni Cucarella

#M# ha dit...

Anònim, Em sap greu dir-te que no pretenia ser objectiu, açò és el meu blog, dic les coses com les pense, faltaria més. Jo diria que la bandera de merda la va acceptar Madrid, i que cap valencià l'ha votada mai. Repassem hemeroteques.

Vicent, estic d'acord amb tu. El problema sempre han estat les imposicions. La bandera de l'Estatut de Benicàssim era un acord entre totes les forces del moment, probablement hauria estat la solució. La concessió a la senyera blavera va ser un error imposat per l'UCD a Madrid, això és un fet. Tant de bo els valencians tinguéssim una bandera unitària, en això estem d'acord. Però en l'hipotètic cas que ens trobem en una concentració defensant la mateixa causa, mentre tu portes la bandera de la ciutat de València jo tindré la de la ciutat d'Alcoi, que aquesta no té tantes connotacions negatives i és un consens del poble.

Toni, indubtable, la separació d'idees és un fet polític manifest, la distància entre les posicions també, elements per a una anàlisi completa de la casa de putes sense amo que és la política valenciana. Veig que a l'ultim post del teu blog parles d'aquest tema.

Jo no propose la unió de 'neo-blavers' i catalanistes enmig d'un deliri utòpic, això és impossible i estem d'acord, només considere que no són el principal enemic a batre. Mentre ataques a la caparra el gos ens mossega. Quantes majories absolutes més?

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...