dimecres, 11 de febrer de 2009

Olga Poliakoff que Estás en Los Cielos (II)

-On s'amagarem ara, collons? Em diuen que el bar Benicarló de Primat Reig ja no és com abans. Reformat, nou, cívic, políticament correcte. Recorde nits, moltes, tornat de la biblioteca de matinada en època d'exàmens, o simplement matant les hores d'insomni, l'espera del trenc d'alba. Un refugi, un cau; l'after de les putes, dels taxistes, dels camioners. Vint-i-quatre hores al dia, set dies a la setmana. El Benicarló tenia l'espessor de l'oli, remor constant de trànsit d'avinguda. Aquell senyor, el de l'ull de vidre, tan bon punt es posava a plorar al bell mig del relat de la seua vida com t'amenaçava amb una navalla petita estil Terol. Recorde a Calamidad i les seues malalties d'invalidesa; els pinxos de truita, la taula a vesar de quintos, les jam sessions d'escriure versos, i aquella pàl·lida puta albanesa solitària que s'asseia en un racó sense parlar amb ningú. Un cop vaig intentar dir-li quelcom i quasi m'apallissa el cambrer, les xiques no treballen ací, només descansen va dir. El xinés de la escurabutxaques no s'immutava mai, ni tan sols quan hi havia baralla.

Dissabte. La Caverna plena. Retrobament amb la bella Encisadora i amb l'estranya Vicenta. També hi era Anticristo Mislata, la vida en l'abisme. O ens pagues el mig gram o et trenquem les cames, li va dir un d'aquells camells de cara grossa i cantelluda. Ell, que no tenia diners, va recórrer a nosaltres, com sempre. Les coses van a pitjor: Omar ha tancat ja dos restaurants i perilla el tercer. No és l'únic addicte. MDMA, cristall i l'antiga ombra de l'heroïna novament present a les alcoves, reviscolen les llegendes negres dels anys dolents. Hi ha coses que mai canvien, vaig pensar quan ens dirigíem a las Casites Roses de la Malva-rosa a preparar la sortida del sol. Viatge avortat, però, la policia ens para després d'una breu persecució que acaba en la rotonda d'Aragó. Anticristo Mislata detingut per no portar documentació, per intent de fuga i per superar tres punt el límit d'alcoholèmia.

3 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Beneïdes nits abismals...

Comtessa d´Angeville ha dit...

I ara nostàlgia

#M# ha dit...

Beneïda nostàlgia, que és només l'empremta de la vida, el rastre d'eixes nits abismals a València, ciutat tan democràticament miserable.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...