diumenge, 25 de gener de 2009

Mario Vaquerizo Despentinat per l'Huracà

-Arbres caiguts, panells arrancats, l'arena de la platja espargida per la muntanya. Enrenou anit al carrer San Ramon. Broma o venjança, la bossa plena d'aigua, i d'alguna cosa més, va impactar damunt d'aquells traficants. I broma o venjança els hi va eixir cara perquè acte seguit els damnificats van tombar la porta a cops de peu i van pujar al tercer pis a buscar al responsable de la gamberrada. Desconec si la sang va arribar al riu però una hora més tard la policia buscava testimonis. La pau va tornar al voltant de les tres, i amb ella les putes, els camells i els lateros.

Ningú em va respondre la pregunta de per què la madame en cap del Raval ens paga rondes de cubates. Deu d'haver-hi relació amb l'huracà que tot ho va girar de l'inrevés dissabte. Jo vaig passar la tempesta amagat al meu llit favorit. Entre els llençols tot es percep com un joc, fins i tot les ressaques. Mario Vaquerizo deu pensar el mateix.


8 comentaris:

Carmela ha dit...

Com pot un article de la revista Glamour amb el mario Vaquerizo donar tant de joc????

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jo vaig parlar d'este home a dos entrades fa un temps... ais ais...

Comtessa d´Angeville ha dit...

2666 és una grandíssssssssima novel·la, però li tinc un amor especial a LOS DETECTIVES SALVAJES

(la cite constantment, les paraules del meu perfil són d'allà, i vaig tenir una cerda a qui vaig posar Caborca perquè aixina es deia la revista de Cesárea Tinajero)

Aurora Mora ha dit...

Ei xicon,

Un gran blog i una gran foto en el perfil!

Estaré pendent...

Comtessa d´Angeville ha dit...

Jo, com a fan de Los detectives, et dic que comences per Los detectives...

El tastet d'ahir correspon al dia 27 de gener al diari de Garcia-Madero, que quan el comences ja sabràs qui és... Com me pilles amb poques ganes de fer faena te deixe uns fragments, pa que vages fent fam:

"El problema con la literatura, como con la vida, dice Don Crispín, es que al final uno siempre termina volviéndose un cabrón."

"Todo tiempo pasado fue mejor, dijo Quim. Nos hacemos viejos, dijo el padre de Laura Damián. Entonces Quim dijo algo sorprendente: no sé, dijo, cómo te las arreglas para seguir vivo, yo ya hace tiempo que me hubiera muerto."

"La literatura no es inocente, eso lo sé yo desde que tenía quince años."

"Todos te van a dejar, Rafael, le gritaba desde la ventana de mi cuarto en el hotel Los Claveles mientras Rafael se perdía entre el gentío, menos yo, cabrón, menos yo."

"Ay, qué lástima que ya no hagan mezcal Los Suicidas, qué lástima que pase el tiempo, ¿verdad?, qué lástima que nos muramos y que nos hagamos viejos y que las cosas buenas se vayan alejando de nosotros al galope."

"La vida hay que vivirla, en eso consiste todo, simplemente. Me lo dijo un teporocho que me encontré el otro día al salir del bar La Mala Senda. La literatura no vale nada."

"Belano y Lima no eran revolucionarios. No eran escritores. A veces escribían poesía, pero tampoco creo que fueran poetas. Eran vendedores de droga."

"La juventud es una estafa."

"Había perdido algo y quería morir, eso era todo."

"... y entonces les dije: muchachos, ¿vale la pena?, ¿vale la pena?, ¿de verdad vale la pena?"

Llumenetes ha dit...

Manuel, la madame ens va invitá perque feia el cumpleanys, concretament el día 16 y perque va anar a veure a una amiga que teníe un bar al costat del filmax, en bastanta reputasió (aixo no vol dir que sigui bona) y habíe caigut fulminada per un atac de cor.
Un exit el sopar del colomar.
bsss

Llumenetes ha dit...

PD: Començo a ser fan de L´epistolari

Carmela ha dit...

molt bo el llibre "los detectives salvajes"

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...