dijous, 22 de gener de 2009

El Meu Veí i el Suïcidi de la Plaça del Sol

-Acabava de traslladar-me al Colomar i encara carregava trastos d'una banda a l'altra de Gràcia. En sentir el soroll que fèiem en l'escala va obrir la porta. Ens va confondre amb la policia. Va explicar que estava amb uns amics celebrant la vetlla d'un mort, i que, amb tant de plor i soroll, temia que algun veí haguera telefonat a la guàrdia urbana. A mi em va estranyar l'excusa, s'escapava pel marc de la porta una espessa fumaguera de marihuana. Amagava mig cos darrere de la porta, la mà oculta sostenia una llitrona de cervesa. Intentava simular pena, però la borratxera gairebé no li permetia transmetre emocions.

Viure al costat d'un alcohòlic professional no em suposava cap greuge. Només al comeneament em va inquietar un poc la seua aparença demacrada i sinistra. Era un noi jove, no anava massa escaparrat però tampoc ben vestit. Físicament era magre, bru i cellajunt. El seu accent feia intuir un origen magrebí. I dic que no em feia nosa perquè tal era el seu nivell d'addicció que cada dia tornava a casa al voltant de les huit de la vesprada cego com una rata, quasi sempre acompanyat de punkis, camells o paletes de la construcció que es trobava de gatzara per algun carrer, plaça o bar de mala mort—quan no tenia companyia parlava sol. A mitjanit, la seua castanya d'alcohol i canuts era tal que es quedava completament semimort. Així que quan jo tornava a casa tard, volia escriure, llegir o dormir mai em molestava, no feia cap soroll. Era, doncs, un veí tranquil.

I no és que jo seguira la seua vida, simplement ho escoltava tot a través d'aquests murs de paper de fumar. Tenia una gosa, Lluna li deien. Malgrat que escoltava el seus lladrucs diàriament i l'olor dels seus pixats traspassava l'escala, només la vaig veure en una ocasió. Al seus amics tampoc els veia, marxaven de ressaca de bon matí, excepte una nit: vaig trobar un sense sostre dormint al replà de l'escala. Supose que l'havien fet fora per la pudor que feia.

Amb ell, amb el meu veí, a banda de l'hola i adéu de cortesia, només vaig parlar aquella nit que celebrava la vetla pel suïcidi de la seva dóna. Més o menys ens ho va explicar així:

—He obert perquè creia que havia vingut la policia. Estem ací uns amics que han vingut a fer-me companyia. És que la meua dóna ha mort i estem fent una vetla. I com que estem plorant i cridant teníem por per si algun veí telefonava a la policia. Estem molt tristos i jo en especial. Ha sigut una desgràcia molt gran. Perquè ha estat una mort dolorosa. Sí, perquè s'ha suïcidat. Igual la coneixíeu, segur que sí. Vosaltres aneu per la plaça del Sol? Coneixeu la plaça del Sol? Ella sempre estava per allà amb els amics, però ara ja no estarà. Estic destrossat, sabeu? I va ser per una ximpleria. Es va suïcidar. I no era la primera vegada que ho intentava. Ja ho havia intentat dues vegades, i una d'elles va ser d'un pont, i una altra des d'un cinquè pis, i res, només una cama trencada. I ara tirant-se de dos metres, des dalt a baix del pàrquing... Coneixeu la plaça del Sol? Sabeu que hi ha un pàrquing? Només hi ha de dalt a baix dos o tres metres. I ara ella va i es mata titant-se per allà. En una altura tonta. I ara jo no sé que va a ser de mi. Aquesta casa era seua, i la gosa també, i tot, i jo ara no se què va a passar amb mi...

En un primer moment em va semblar una al·lucinació pròpia del seu estat, però les visites que va rebre els dies següents corroboraven la seua narració. Havia mort una dóna, ex-companya sentimental seua, que a més a més era la propietària del pis. No devien, però, estar casats perquè dues setmanes després de l'incident van aparèixer tres persones. Vaig suposar que eren germans de la dona que s'havia suïcidat perquè s'identificaven com propietaris del pis. Van arreplegar tots els trastos que el noi tenia i els van llançar (brutícia i floridura cobrien tots els mobles i els electrodomèstics que s'apilaven al contenidor). Vaig sentir parlar de quatre litigis pendents per impagament que afectaven la propietat. Del noi i la seua gosa no s'ha tornat a saber res.

Aquests darrers dies han pintat el pis, han canviat el pany i cada dia, al voltant de les set de la vesprada, una dona molt simpàtica ensenya el petit colomar veí. És més gran que el meu, també més fosc. Demanen 450 euros de mensualitat (més dos mesos d'aval, un de fiança i els honoraris de l'agència). Quan passe per la plaça del Sol no puc deixar de mirar si entre els punkis i els sense sostre hi és el noi alcohòlic acompanyat de la gossa Lluna. M'agradaria que m'explicara més detalls de la història.


3 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

La vida i els barris... tinc un anecdotari ben extens de veïns especials. Especials i encantadors. Especials i desagradables. Quan vaig estar vivint a Alcoi (done per sentat que sabras de quina zona et parle) vivia al carrer Sant Mateu, i el centre d'Alcoi... no sé per què serà però mira que concentra personatges!!! (just baix de casa, el quiosquet de Marquitos). I el que m'agradaria saber ara de molts d'ells que probablement ja s'han mort...

Això sí, de totes les cases de tots els llocs on he estat vivint (que no són poques ni pocs), cap com el meu veinat d'Urbanova. Putes cares (i clients), rumanos amb Mercedacos i assafates de vol. Ni uno bó del cap.

sergibr ha dit...

És veritat tot això que expliques? Jo sóc fill d'un carrer del costat de la plaça del Sol, i encara que sembli insensible després de tot el que has comentat, em sobta molt que només demanin 450 euros a una plaça a on el peritatge més normal d'un lloguer, és que superi perfectament els 800 o 900 euros. I dius que la dona era la propietària? Qui el llogava doncs?

#M# ha dit...

Comtessa, conec molt bé la zona de la que em parles. Marquitos, el fill, és amic meu del barri de tota la vida.
He de dir que gràcia no és el Raval, en referència a les putes cares i a la resta, però com pots veure, també hi ha frikis suculents.

Sergi, tens tota la raó amb la taxació dels lloguers a Gràcia. Però el preu del que parle no és el d'un pis prop de la plaça del Sol, és el d'un àtic tipus loft-colomar que hi ha a la part alta de Gràcia, a 10 minuts de plaça del Sol. És aquesta la raó del baix preu. Estem parlant de 20m2 que els lloga la família de l'antiga propietària, segons m'ha comentat la de la dona de l'agència que l'ensenya.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...