dissabte, 10 de gener de 2009

Dulcinea Ofegada en Plis-plai

-La pluja activa la libido, vaig pensar. Les parelles es refugiaven als portals, s’escalfaven les mans i les boques. Malgrat el diluvi hi havia molta gent pels carrers de Gràcia. Una vegada ancorada la bicing a l'estació de Fontana, vaig re-xopar-me donant les quatre passes que em separaven de La Terreta. La parròquia habitual calfava l'equador de la mitjanit amb xupitos de cassalla. Malgrat que havia vingut per veure-la, ella no hi era. Va arribar al voltant de les dues, quan jo ja portava dos plis-plais i encetava el tercer. Em vaig permetre el luxe de recordar el seu nom. Vam entaular conversa amb relativa facilitat. Primer teatre, després cinema i més tard poesia. Reprenguérem Papasseit, reprenguérem aquella nit. Però ja no va ser igual. L'amor platònic deixa d'existir quan es transforma en presència, en carn, en fet.

A les tres Bombo va baixar la persiana. Llavors les coses van començar a accelerar-se. Encara plovia amb fúria. Vam acordar, mitjançant una assemblea popular, que no abandonaríem la nau fins que no escampés. El folklore floria ja regat amb café-licor, whisky i algunes cerveses d'última hora. Himnes patriòtics i futbolístics, cantautorsinsigniamartir i alguna cançó d'homenatge a Chimo Bayo. Ella assajava aquell truc que tant li va funcionar amb mi amb el primer artista que li va oferir una targeta de presentació i un videobook que per casualitat portava al damunt. Jo, lliure del turment del mapa de possibilitats que havia teixit, vaig dedicar-me a allò de sempre. Alguns cantaven pujats a les taules. Al borratxo-la-boda li va donar per despullar-se. L'Strepteasse, a hores d'ara, deu d'estar penjat al Youtube.

Va deixar de ploure al voltant de les cinc. Bombo va aprofitar per fer-nos fora. Ella va marxar, en taxi, altres ens vam quedar. Marta com una boja escridassava finestres pel carrer d'Astúries. El xic de Sant Vicent ens va telefonar per dir-nos que els mossos li havien fet bufar i com a resultat el seu cotxe estava immobilitzat (fava); necessitava llit o companyia. Unes xibeques ens van servir de combustible fins les set. Dulcinea devia dormir ja quan vaig entendre, a trenc d'alba, que dos litres d'alcohol al organisme serveixen per idealitzar qualsevol situació, qualsevol cos.


1 comentari:

Comtessa d´Angeville ha dit...

cassalla i café-licor, cal res més per a ser feliç???

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...