diumenge, 18 de gener de 2009

Ducados, un Moble de l’Ikea i la Fi del Món

-Un paquet de Ducados sobre la taula. Blau, lletres blanques, fumar mata. No són, definitivament, els Gauloises que es cremaven altivament en les terrasses de Belleville aquella darrera primavera. Els Ducados són una altra cosa. Tenen més a veure amb la cervesa Águila, amb l’escuradents, amb bigots, amb una tapa de calamars amb all-i-oli. Tabac negre, perfum d’altra mena.

Aquell actor fumava i parlava, jo pensava en els Ducados assentint sense escoltar. Entrevista a la Laie, un clàssic segons el fotògraf. Dramatúrgies contemporànies, encasellaments, llocs comuns que serveixen de combustible per a tres mil dos-cents caràcters. Passatemps mentre s’acaba el món.

Israel assassina palestins amb total immunitat. El números rojos del compte bancari, la pitjor crisi econòmica que es recorda. Obrir les reserves, tocar allò intocable. Un prestatge de l’Ikea: es munta, s’apilen el llibres per gènere. Un mètode, un ordre, uns propòsits, un cansament desficiós. Una deixadesa bruta i polsosa.

Dissabte de rutines. Diumenge de penediments. Tímid sol d’hivern, el final d’una novel·la, un café amb llet.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...