diumenge, 30 de novembre de 2008

Deu Euros de Xupitos

-Arribem en diferents grups i a diferents hores. Sempre després de les dotze i mitja de la matinada. El Filmax a eixes hores sempre està buit. La cosa comença a animar-se després de les dues. Des que Golum va assumir la regència del local l’alcohol està menys adulterat, encara que es nota més aigualit. El preu, malgrat la crisi, resta igual: tres cubates a deu euros. I el bàrman continua sent el nostre Taj de sempre, el que ja sap que beurem abans de posar-nos la copa; que resulta que ara s’ha ficat a actor. Ahir precisament ens va mostrar el seu primer treball de protagonista. Es tracta d’un vídeo musical estil Bollywood, amb amor, amb xica i xic que es persegueixen i la Barcelona més turística de teló de fons. Vam riure bona estona en veure al Taj vestit de marineret prop del port mentre la seua partenaire corria descalça per la platja. Divertidíssima successió de tòpics.

Al voltant de les dues i mitja, la Morena i el Bizco arriben i el col·loquen en la seua taula de sempre. Feia temps que no ens trobàvem tots plegats una nit de dissabte. Ella deixa el seu goset a càrrec del Bizco i s’acosta a saludar-nos. Nosaltres cortesament li preguntem pel negoci:
-Va estupendament, contesta.
-I la crisi, no es nota?, li preguntem.
-Res d’això, al contrari. He canviat d’estratègia i ara va tot rodat.
Nosaltres plens de curiositat li preguem que ens explique la seua recepta.
-Mireu és ben senzill. Jo des de sempre he treballat amb espanyoles, perquè sempre he respectat a l’espanyola. Però ara tinc unes noves xiques, i estes em funcionen millor.
-Romanes?, li demane.
-Clar! L’espanyola és molt lenta. Necessita el seu temps. Com a mínim estan mig hora amb un client. Estes no, són molt més ràpides. En cinc minuts han despatxat i m’ho deixen tot molt net. Clar, no els dóna temps d’embrutar res.
-Com s’ho fan per anar tan ràpides?, pregunta Carmela.
-No ho sé, calfen més al personal, li mamen millor la polla als clients, no sé. El cas és que jo sempre he respectat a l’espanyola, però quan aquestes xiques es van quedar sense lloc on anar-hi, per la pressió que la policia està ficant d’un temps a esta part, van recórrer a mi. Llavors el primer que vaig dir-les és “jo no vull xusma”, però mira, m’equivocava. En lo que tarda una xica espanyola estes han fet dos viatges. Així que quan em pregunten per la crisi, jo sempre dic: viva la crisi.
Com que vol demostrar-ho ens dóna deu euros i diu:
-Per a que continue la festa!

Mirem el bitllet de dalt a baix. Són diners de la prostitució, pensem. Els utilitzem per pagar una ronda col·lectiva de xupitos de petroli.


dijous, 27 de novembre de 2008

Trasllats

-Ha arribat el fred, i amb ell la meua nova llar. Instal·lat plenament al Colomar, dedique les hores del dia a treballar, superar una grip punyetera i a fer nyaps en les meves estones lliures. Mirant d'acondicionar el meu piset he aprés a posar parquet, a utilitzar una serra de calar i, sobretot, he viatjat al meravellós món de l'Ikea. Resultat: visc sol. Conseqüències: estic mig arruïnat.

Com que ara habite un cinquè (un quart sota el còmput català), des de la meua finestra es veu un tros de Barcelona, la muntanya de Montjuïc amb el seu palau i els dies clars s'intueix la línia blava de la mar. Al migdia, el sol es cola per damunt de la vivenda d'enfront i entra per l'única però acceptablement gran finestra que tinc.

Tardor. Ja han sortit al carrer els abrics, les llums de Nadal, la gent acomiadada per la crisi que, currículum en mà, recorren la ciutat en metro buscant feina.


dimecres, 12 de novembre de 2008

El Colomar

-L’ escalfador no funciona, tampoc l'intèrfon, i amés a més, la cisterna fa soroll. El parquet està mal posat i fins i tot falten trams. La potència elèctrica contractada és insuficient per a una vivenda. La feina que ha fet el pintor demostra que tenia algun tipus de discapacitat psíquica. No hi ha ni frigorífic ni llavadora ni calefacció. De fet no hi ha res, excepte un poal i una granera. La immobiliària m'ha cobrat vora 700 euros per ensenyar-me l'habitatge i per omplir un contracte que a l'estanc val 39 cèntims. De la propietària que ha de reparar-ho tot encara no sé res.

No obstant, no sé perquè, estic content. Confie en instal·lar-me al meu nou estudi el proper dilluns.


diumenge, 9 de novembre de 2008

Línea 1

Los Planetas

Iba a hacerlo esta mañana.

Levantarme de la cama.
Comprar algo de comida.
Empezar con otra vida.
Pensé que sería lo mejor,
toda esta mierda se acabó
Voy a dejarlo de verdad,
ya no me gusta nada.
Y a ordenar por fin la casa,
y lavar estas dos mantas,
y recuperar mis discos,
y unas cosas que he perdido.
Y después pensé: ¡mejor que no!
y puse la televisión.
Subí a pillar un poco más,
después de todo esto no está mal.

Y después pensé: mejor que no
Y puse la televisión
Subí a pillar un poco más,
después de todo esto no está mal,
no está mal,
no está mal.

Iba a hacerlo esta mañana,
levantarme de la cama,
comprar algo de comida
y ordenar por fin mi vida.

dissabte, 8 de novembre de 2008

Rosebud

-La perruquera rosa es deixa voler per qui s'acosta, quants més homes l'afalaguen al mateix temps millor. Ella somriu tot el temps. Jo sé però que anirà sola a casa, no mereix la pena intentar-ho. Maricons de tota mena s'exhibeixen a ells mateixos com la seua millor creació. Aquella bruna de cames llargues es passeja buscant. Les més putes, amb les seues minifaldilles, es col·loquen estratègicament a la barana del pis de dalt; des de la pista es veu o s'intueix la fosca de l'entrecuix. Les copes a 10 euros. Hi ha qui aparenta, hi ha qui ho són; som a l'avinguda del Tibidabo, la zona alta, pudor de calés. Les cambreres sempre són una altra rasa, millor no acostar-se molt. I les gogó encara més enllà (recorde aquella xica que follava sense llevar-se els tacons). Ara que arriba el fred s'estilen botes altes sintètiques, brillants, sempre negres. Es veuen molts torsos masculins perfectament musculats, les rodoneses dels quals s'acosten, s'assemblen als voluptuosos volums femenins. Santi ja s'ha deixat aquesta nit més de cent euros, em demana vint més. Ha convidat a una xica a sopar; deprés l'ha portat a sa casa, han follat i en acabar li ha dit que es marxara: Es que m'he d'anar de festa, ha afegit amb tot el morro del món. Hem arribat a les tres i quan els diners s'han exhaurit hem començat a furtar cubates. Quasi ens fan fora.


divendres, 7 de novembre de 2008

Nou Pis

Fiança a dipositar: 800 €
Part proporcional del període: 254 €
Honoraris Agència: 400 €
Despeses de contractació: 150 €
16% IVA sobre honoraris més despeses: 88 €

TOTAL: 1692 €

Dimecres signe el contracte. Finalment sembla que per fi viuré sol.

dijous, 6 de novembre de 2008

Vaig a ser tio!

Cap a les 20.15 hores rep una telefonada:

-Hola tito-diu el meu germà.
Al començament no ho vaig agafar però de seguida les idees es van associar. Tots ho esperàvem, ja els tocava. Automàticament vaig trucar a Paola per donar-li la bona nova:

-¡¡¡¡Paola, voy a ser tío!!!!!

-¿Cómo?-em contesta

-!Qué voy a ser tío!

-¿Que va a hacer frío?

-¡No!, ¡qué voy a ser tío!

-¿Que vas a hacer un trío?

-Hòstia Paola que sorda estás. ¡No!, qué voy a ser tío!

-Enorabuena-diu finalment.

dimecres, 5 de novembre de 2008

Yes, we did!

-Barack Obama serà el president número quaranta-quatre dels Estats Units d'Amèrica. Durant la nit d'ahir han anat fent-se publiques les xifres de la seua indiscutible victòria. A hores d'ara una paraula es repeteix insistentment als titulars d'arreu del món: història. La jornada d'ahir obre la porta d'una nova era, tancant la fosca etapa Bush que hem patit al llarg dels últims huit anys.

Obama guanya les eleccions gràcies a una consigna fàcil de proposar i molt difícil d'acomplir: canviar el món. L'esperança ha estat la llavor amb la qual ha sembrat els camps d'un país desil·lusionat. També els de la resta del planeta, que espera amb gran joia poder recuperar la confiança en la Nació del Somni. Cal esperar la fi de l'unilateralisme, de la insolent dictadura neocon, d'una política que ha enfosquit l'inici del mil·lenni. Uns anys de que han ensorrat no només l'economia i la reputació de la primera potència mundial, sinó la de tot el món globalitzat.

El primer repte de la seua carrera, per tant, serà fer front a la greu crisi econòmica, la més important des de la Gran Depressió. I per si això no fora prou, Obama ha de restablir les maltretes relacions internacionals que el seu successor va capgirar amb el seu despotisme. Una situació gens fàcil de governar, unes promeses de canvi molt difícils de concretar. La transformació s'ha de materialitzar o el somni Obama no haurà estat més que un miratge.

Ah, per cert: El nou president pertany a una minoria racial que fa quaranta anys tenia restringit el dret a vot.


dissabte, 1 de novembre de 2008

La Crisi

-Una senyora vella, coneguda per tots, esparracada i sense dents, es passeja com un fantasma arreu del món globalitzat. Un dia enfonsa la borsa, altre acomiada mil treballadors, un tercet puja tretze cèntims el preu del formatge tendre del Caprabo. Després del crash l'economia mundial trontolla. Fa unes setmanes, la major part dels països desenvolupats van haver de sortir en defensa del sector financer. Es va acordar posar al servei de la banca bilions d'euros i dòlars públics amb l'objectiu de donar liquiditat al sector financer. Un paquet de mesures que va marcar un precedent històric en matèria d'intervencionisme estatal. Però no va haver-hi suficient i octubre es tanca com un dels mesos més negres que es recorden a les borses. En dues setmanes, els líders mundials es reuniran a Washington amb un sorprenent objectiu: "Refundar el capitalisme".

La crisi no és nova. Ja era present quan als últims anys el preu de l'habitatge pujava i pujava i els senyors del totxo s'enriquien acosta d'endeutar el futur del país. Ja era present quan els germans es van hipotecar a trenta-cinc anys i ho feien amb alegria dient hem trobat una ganga. Ja era present quan algú es va inventar el trist apel·latiu de mileurista que ara portem tots com una llosa. Estava car i malgrat tot ho permetíem. Als números oficials es parlava de bonança econòmica i nosaltres ens ho creiem. I ara que els gràfics s'enfonsem també s'ho empassem. Ara ni parlar-ne de millores, tothom quiet, impera l'austeritat. Com que hi ha crisi tot és justificable. Pepe Navarro, director general de Trànsit, culpa a la crisi de la pujada dels morts a carretera. "La preocupació per la situació econòmica afecta a l'atenció i la concentració que s'exigeix al conduir".

Sempre he detestat la "ciència" econòmica, em sembla l'art del cinisme. Sense ser Nouriel Roubini ahí va el meu anàlisi de la situació en una paraula: avarícia. Supose que serà un terme que no entrarà en l'agenda política de la cimera de Washington. Clar, només es tracta de reparar la cosa per a que tothom es quede on està.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...