dimecres, 3 de desembre de 2008

Una Nit d'Òpera

ACTE III
L’espart (estipa tenacissima) és una planta herbàcia perenne el conreu de la qual va estar molt estès al sud-est peninsular fins a la dècada dels seixanta. La seua grogor i duresa són les principals característiques que la distingeixen... Ara recorde, encara que no ho vaig viure; les mans d’un nen, les veig sagnar després de catorze hores al camp. L’espart punxa, l’espart és de les poques coses que creix a l’estepa: fred i gel a l’hivern, flames de l’infern a l’estiu. S’utilitza en la confecció de basquets, cabassos, cadires, cordes, barrets i paper de la millor qualitat... Només pagaven unes miserables pessetes la braçada. L’espart va deixar de conrear-se per falta de mà d’obra, només és possible arrencar-lo amb les mans.
Font: Viquipèdia

ACTE I
Le nozze di Figaro. Commedia per musica en quatre actes. Llibret de Lorenzo Da Ponte basat en l’obra La folle journé ou Le mariage de Figaro de Pierre Agustin Carron de Beaumarchais. Música de Wolfgang Amadeus Mozart.
Resum argumental: Estrenada al Burgtheater de Viena el 1786, és una de les òperes més estimades de Mozart. L’acció se situa prop de Sevilla, al Castell Aguas Frescas, propietat del comte d’Almaviva, amb molts dels personatges de Le barbier de Séville. Ja fa anys que el comte s’ha casat amb Rosina gràcies a l’ajuda de l’aleshores barber Figaro, ara al seu servei i a punt de casar-se amb Susana, cambrera de la comtessa.
Font: Programa de mà del Liceu. Le nozze di Figaro temporada 08/09.

ACTE II
Principis de la dècada dels cinquanta del segle XX. Una bicicleta la cadena de la qual era una corda. Quatre hores de trajecte a l’escola. Quan la fam espenta, a ca la iaia. Un rosegó de pa dur que remullat en aigua és la berena perfecta. L’altra meitat se la menja un gos llebrer famolenc que algun dia caçarà alguna cosa.

ACTE IV
Diumenge, 30 de novembre de 2008. Aquesta nit hi ha Liceu, de l’aristocràcia palau. Entre la porqueria, a platea, l’home més elegant de tot el teatre és també el que té les mans més dures. Ara ja ningú no passa fam, però hi ha certes coses que són impossibles d’entendre, car és tard, és ja massa tard.


3 comentaris:

Sus ha dit...

No he anat mai a l'òpera. És cultura menys accesible... pero m'agradaria provar.

Ací et deixe un link, a vore si et fa tilín ;)

http://goear.com/listen.php?v=a6c1723

Bon cap de setmana!

#M# ha dit...

Tens raó, no és un món el de l'òpera gaire accessible.

Però mereix la pena fer l'esforç. Jo no m'he endinsant molt, però tot el que he anat descobrint ho trobo molt interessant. Malgrat la càrrega d'elitisme que porta damunt.

Faig un tast del link que m'acabes d'enviar... Ja et dic.

Celeste ha dit...

Q haya alguien q lo entienda, lo sienta y lo escriba hace q no sea tan tarde todavía.
Q grandes esas manos aplaudiendo en el Liceu!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...