dilluns, 29 de desembre de 2008

Soterrani: Preludi

-Trens, dies de pluja, els àpats de Nadal. Casavella i Pinter que han passat a l’altra banda. Vacances. Diaris, ràdios i teles tiren de becaris. Israel fa valer la seua força bruta; represàlia, ofega i estira un cop més la corda de la forca Palestina. Mentrestant, aquí prop, les nits es calfen elles mateixes: aquells rituals, cossos pegats de forma animal i l’alcohol nostre de cada matinada trencant proposicions, lubricant moments vergonyosos, vehiculant les passions més baixes. Després, amb la ressaca, la son pesa tones, i els somnis no suren, s’enfonsen en malsons de vòmits i pallisses de porter de discoteca. Ahir vaig perdre l’últim tren regional del migdia dels innocents. En arribar a Barcelona quedaven espargits pel carrer les restes de la tempesta. Temporal de Llevant: les platges destruïdes. La fi de l’any s’acosta.


***


Aquell brunzit. Fa temps que es percep aquell brunzit al Palau. Quan va començar tot? No ho sabria dir, potser ha estat ahí sempre sense que ningú l’escoltara. Sense que ningú li prestés la més mínima atenció. Ara però el sent. Potser ha crescut, potser s’ha intensificat. Potser la meua oïda s’ha desenvolupat, ha mutat per alguna raó concreta o difusa. Ara l’escolte. És un brunzit metàl•lic, constant, que provoca una vibració molesta i penetrant. Per sentir-lo millor cal apropar-se a les columnes, posar la mà o l’orella i allí està. Si continua creixent aviat ho ensorrarà tot. Bruzzzzzzzzzzz...


El Palau està molt ben construït. Això no ho pose en dubte. Potser massa ben construït. Es va alçar amb pedres portades d’aquell camí de sang i supura. Recorde que el seu plànol figurava una nota a peu de pàgina: indestructible posava. Externament infranquejable sí, però, i el seu interior? és també inexpugnable? Què em dius del cavall de Troia, dels esquirols, de la corca? Ha arribat e moment de baixar al soterrani.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...