dissabte, 6 de desembre de 2008

Macarena

-La bola d’espills o la fi del món. L’alcohol que crema el fetge i la butxaca. La música, la ferotge sinuositat de la màquina. Viu al record el Latex nostre de cada dissabte. Un homenatge virtual i víric a la memòria del virrei Morcillo i la seua cort de ravers.

La bola d’espills o les mil cares d’una percepció alterada. Açò és massa menut, només hi haurà un camell i no serà difícil d’encontrar. Trobareu, ja se sap, el catàleg de pastilles de sempre i la sobrada indiferència de la farlopa. Vigila amb qui trafiques, no hi ha gaire espai i els murs estan massa prop els uns dels altres.

La bola d’espills o la fosca atracció de la gravetat. Les noies roses se saben guapes. I l'espessor d'aquest techno adhereix oli industrial al tacte i a les mirades. La xica castanya del tipet perfecte s'insinua al bell mig de la pista. El seu nòvio, que no sap ballar, observa en la distància. Es posa calent mirant com la resta de mascles intenten tirar-se la seua xicota (no t'acostes man, és un esquerp enverinat).

La bola d’espills o la cíclica destrucció pactada. Macarena sona al nom fals d'una prostituta, el preu de la qual s'encareix per hores. Dos metres de travesti en shorts i talons de plataforma. Abrics de pèl a l'hora de tancar. Suor fred i pupul·les dilatades. Ja ens enxampa el sol. Quants espills hi deu haver a la bola d'espills?


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...