diumenge, 30 de novembre de 2008

Deu Euros de Xupitos

-Arribem en diferents grups i a diferents hores. Sempre després de les dotze i mitja de la matinada. El Filmax a eixes hores sempre està buit. La cosa comença a animar-se després de les dues. Des que Golum va assumir la regència del local l’alcohol està menys adulterat, encara que es nota més aigualit. El preu, malgrat la crisi, resta igual: tres cubates a deu euros. I el bàrman continua sent el nostre Taj de sempre, el que ja sap que beurem abans de posar-nos la copa; que resulta que ara s’ha ficat a actor. Ahir precisament ens va mostrar el seu primer treball de protagonista. Es tracta d’un vídeo musical estil Bollywood, amb amor, amb xica i xic que es persegueixen i la Barcelona més turística de teló de fons. Vam riure bona estona en veure al Taj vestit de marineret prop del port mentre la seua partenaire corria descalça per la platja. Divertidíssima successió de tòpics.

Al voltant de les dues i mitja, la Morena i el Bizco arriben i el col·loquen en la seua taula de sempre. Feia temps que no ens trobàvem tots plegats una nit de dissabte. Ella deixa el seu goset a càrrec del Bizco i s’acosta a saludar-nos. Nosaltres cortesament li preguntem pel negoci:
-Va estupendament, contesta.
-I la crisi, no es nota?, li preguntem.
-Res d’això, al contrari. He canviat d’estratègia i ara va tot rodat.
Nosaltres plens de curiositat li preguem que ens explique la seua recepta.
-Mireu és ben senzill. Jo des de sempre he treballat amb espanyoles, perquè sempre he respectat a l’espanyola. Però ara tinc unes noves xiques, i estes em funcionen millor.
-Romanes?, li demane.
-Clar! L’espanyola és molt lenta. Necessita el seu temps. Com a mínim estan mig hora amb un client. Estes no, són molt més ràpides. En cinc minuts han despatxat i m’ho deixen tot molt net. Clar, no els dóna temps d’embrutar res.
-Com s’ho fan per anar tan ràpides?, pregunta Carmela.
-No ho sé, calfen més al personal, li mamen millor la polla als clients, no sé. El cas és que jo sempre he respectat a l’espanyola, però quan aquestes xiques es van quedar sense lloc on anar-hi, per la pressió que la policia està ficant d’un temps a esta part, van recórrer a mi. Llavors el primer que vaig dir-les és “jo no vull xusma”, però mira, m’equivocava. En lo que tarda una xica espanyola estes han fet dos viatges. Així que quan em pregunten per la crisi, jo sempre dic: viva la crisi.
Com que vol demostrar-ho ens dóna deu euros i diu:
-Per a que continue la festa!

Mirem el bitllet de dalt a baix. Són diners de la prostitució, pensem. Els utilitzem per pagar una ronda col·lectiva de xupitos de petroli.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...